escoloa mallorquina

L'Escola mallorquina fou un grup de illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona.[1] El grup està vinculatamb el Romanticisme, Neoclassicisme, Costumisme, Naturalisme, Modernisme i Noucentisme.[2]

Els escriptors de l'Escola tenen una alternança entre el català i el castellà.

Els autors esdiferencien en diverses característiques: conservadors, catòlics, d'ideologia rural i tradicional; regionalistes i nacionalistes mallorquins desvinculats del Principat.

Fins a 1936, això de "l'escolamallorquina" té dos sentits.

En sentit ampli, aportació global de Mallorca a la literatura en llengua catalana.
En sentit estricte, grup de poetes d'una tendència poètica d'unes característiquesdeterminades dintre de la literatura catalana-valenciana-balear.[3]
L'Escola Mallorquina representa una època de poetes que conserven l'idioma, la tradició, i aporten característiques mallorquines ala literatura catalana-valenciana-balear. Són el pont viu d'unió entre els dos grans mestres insulars i la poesia de post-guerra a les Illes Balears.

Característiques
Acceptació del mestratge deMiquel Costa i Llobera i de Joan Alcover i Maspons, que van portar la literatura mallorquina posterior a la Renaixença insular a la màxima perfecció i en els quals s'inspiren els poetes d'aquestaEscola.
Propensió al mite.
Equilibri d'arrel classica, és a dir, rigor formal i extrem en la manera de fer poesia que duu cap a la pulcritud i el perfeccionisme.
Harmonia dels clàssics: in media re(en la meitat està la veritat).
Contenció dels sentiments vinculada al sacerdotisme.
Llenguatge depurat i elevat.
Paisatge mediterrani, com poder veure exemplificat a "Lo Pi de Formentor".Harmonia dels clàssics.
Consciència d'insularitat que es veu reflectida en una complaença envers l'aïllament.
Influència d'autors europeus tals com Leconte de Lisle, Carducci, Victor Hugo o...