Escritor

bèsties
Ramon Llull.
1- De l’elecció del rei.
En una plana on hi vivien moltes bèsties, estaven decidint qui escollir rei. La gran part volia que fos el Lleó, però el Bou s’hi oposar i explicar un exemple fent veure a les demés bèsties que si el Lleó sortís elegit tindríem un rei carnívor, malvat i , donar com asolució que sortís el Cavall com a rei, perquè era una gran bèstia, menjava herba i era bona persona.
Totes les bèsties herbívores i van estar d’acord, ja que Na Renard s’hi oposar explicant per mitja d’un exemple dient que em de fer cas del que diu Déu sobre l’home, que l’hem de estimar i respectar per com és, no per com hauria de ser. Per això creu que no té importància si el Lleó és bona persona ono.
El Bou respecte el que havia dit Na Renard, va aclarir que ella volia que el rei fos el Lleó perquè ella menjava de les sobres del menjar d’ell, així que totes les bèsties d’herba havien de recolzar al Cavall per ser bèstia com ells. Com que no es posaven d’acord, el Linx, el Lleopard i l’Ós pel seu propi be van decidir d’ajornar l’elecció, però Na Renard va veure el que pretenien i vafer entendre el Linx, el Lleopard i l’Ós de que si s’oposaven a l’elecció del Lleó com a rei, serien malvolguts i si el rei fos el Cavall al ser una bèstia dèbil, no es pot defensar.
Seguidament d’haver escoltat l’exemple de la Guineu tots es animals carnívors elegiren al Lleó com a rei, superant als herbívors, d’aquesta manera el Lleó fou rei.
Un dia que a la cort passaven fam, li demanaren a NaRenard que podien menjar i ella els i va dir que podien menjar-se el vedell fill del Bou i el pollí fill del Cavall, i el rei així ho manar i se’ls menjaren. El Bou i el Cavall en saber-ho es van entristir i van fugir a servir a l’home.
Al cap d’un temps el Bou i el Cavall es trobaren i s’explicaren cadascú la seva vida amb l’home. Els dos estaven cansats de treballar per l’home i volien fugirde la seva servitud, però alhora no volien estar sotmesos al Lleó, així que van preferir continuar servint a
l’home.

4.De com Na Renard fou porter del rei.
A la cort es decidir els càrrecs de porter i de cambrer, que foren el Gos i el Gat respectivament. Na Renard marxar en busca d’ajuda, la del Bou i el Cavall, els quals havien escapat.
En trobar-se el Bou, aquest li explicar la duravida de l’estada amb l’home. Fugia de l’home i tornava a la cort del rei, el Lleó.
Na Renard li va donar un exemple de com estava de malament la cort. El Bou li digué que no aniria aquella terra i que no volia posar-se a disposició del rei. La Guineu per intentar convèncer el Bou de que tornés li explicar per mitja d’un altre exemple que ell ajudaria el rei perquè estigues en bona vida i el seuregne ben governat. Després el Bou sent un bèstia de santa vida, accedir a ser conseller, perquè el rei i el seu poble estiguessin en bon estat.
Na Renard en tenir el pla per entrar a formar part del consell, li explicar al Bou que havia d’anar a prop d’on estaven el rei i el seu consell, per menjar, descansar i després bramular fort, i que ell mentrestant parlaria amb el rei del seu estat.
NaRenard arribar a la cort i vague que tots temien d’aquell animal que bramulava tan, inclòs el Lleó. La Guineu els hi donar moltes raons de que encara que aquell animal bramulés molt fort no tenia perquè ser un bèstia grossa i forta. Però igualment tots seguien temen a la bèstia i es preguntaven com Na Renard no podia tenir por. Ella els hi donar un exemple de com l’astúcia venç la força, o sigui queuna bèstia intel•ligent pot guanyar a una altre bèstia mol forta. En acabar la Serp posar un exemple retreien el que deia Na Renard sobre l’astúcia i l’enginy poden acabar amb la mort d’un mateix, i la força pot sortir victoriosa.
La Guineu fou entendre al Lleó, el rei, que la Serp era el mal, explicant la història de Adam i Eva i sent la bèstia més contrària a Déu.
El Bou tornar a bramular i...