Escultura Segle XIX

Història de l’Art 2n Bat. Curs 2012-2013. L'escultura del segle XIX

Antonio Canova: Eros i Psique
Grup escultòric en marbre, 1787-1793. 155x168 cm. Museu del Louvre (París).
1. Documentació bàsica i context històric
Context
A partir de mitjans del segle XVIII, a França i a la resta d’Europa i Amèrica, es difon el
moviment cultural de la Il·lustració, que es basa en l’aplicació del racionalismea
l’anàlisi i l’estudi dels diferents àmbits de la política, la societat, la ciència i la cultura,
tot rebutjant els prejudicis i les idees preconcebudes de caire religiós, màgic o
mitològic. L’ideal dels il·lustrats és una societat humana basada en la raó i encaminada
a la recerca de la felicitat. En aquesta època, la difusió de les obres d’art a través dels
salons i la formació del gust delpúblic mitjançant la crítica de l’art alliberen l’artista
de la dependència absoluta de l’encàrrec. Però el racionalisme il·lustrat tendeix a
considerar l’existència de models, els de l’antiguitat clàssica i els del Renaixement, i
tracta d’imposar-los com a pautes de l’activitat de l’artista; les Acadèmies seran les
institucions que vetllaran perquè les obres d’art siguin ajustades al “decoro”, alscànons de bellesa, etc.
També influeix en la formació de l’estil neoclàssic l’impacte dels descobriments
arqueològics de l’antiguitat, que són coneguts arreu d’Europa per llibres i gravats
(Història de l’Art a l’Antiguitat de Winckelmann). Les excavacions d’Herculà (1738) i
Pompeia (1748) van treure a la llum aspectes ignorats de l’art romà; el mateix pot
afirmar-se del descobriment dels temples grecsde Paestum al sud d’Itàlia.
El Neoclassicisme s’inicià a Roma, on l’ideal clàssic mai no havia estat completament
oblidat; però només en l’escultura la capital italiana continua essent el centre més
important d’activitat per la presència d’Antonio Canova (1757-1822).
Autor
Canova es va formar a Venècia, però va desenvolupar la major part de la seva obra a
Roma, on va fer diversos monumentsfuneraris seguint els models de Bernini. Va
treballar també per a Napoleó (Napoleó com a Mart, Paulina Bonaparte com a Venus) i
va realitzar moltes obres de tema mitològic. A Viena va realitzar la tomba de Maria
Cristina d’Àustria, amb una concepció molt innovadora del monument funerari. És,
sens dubte, la principal figura de l’escultura neoclàssica a tot Europa.
Gènere
Es tracta d’un grup escultòric enmarbre de tema mitològic que representa les figures
d’Eros i de Psique abraçades, en el moment en què el déu de l’amor es disposa a
besar la nimfa per tornar-la a la vida.

2. Anàlisi formal i estilística
Composició
La composició, que a primer cop d’ull sembla moguda i centrífuga, és es realitat
tancada, perquè la disposició dels dos cossos forma una X definida per les ales
d’Eros, la seva camadreta i el cos de Psique, el centre de la qual es troba en l’espai
que separa les dues boques a punt d’ajuntar-se.
Aquest recurs compositiu aconsegueix centrar l’atenció en aquest gest d’apropament
dels rostres, mentre que les postures de les mans (ell li agafa el pit; ella passa les
mans per darrera el cap d’Eros) remarquen el caràcter apassionat i eròtic de l’escena.

Història de l’Art 2n Bat.Curs 2012-2013. L'escultura del segle XIX

D’aquesta manera, l’espai que separa les dues boques esdevé el punt central de
l’escultura, cap al qual es dirigeixen totes les línies compositives.
Tot i tenir un punt de vista preferent, el grup invita a rodejar-lo per tal d’observar-lo en
la seva totalitat i descobrir els elements que completen el significat, com el gerro i la
fletxa situats a la partposterior, junt a les natges de Psique.
Material, tècnica, acabat
L’obra està tallada en marbre, polit acuradament per tal de donar els cossos un acabat
que suggereix la seva morbidesa i suavitat i augmentar la sensualitat de les figures. La
bellesa dels joves és una bellesa idealitzada, irreal, que cerca un model basat en els
de l’escultura clàssica.
Canova juga també amb el contrast de llums i...