ESCULTURAS RENACIMIENTO

L`escultura del renaiximent Italia

És a l'escultura on es manifesta més aviat el classicisme renaixentista. No es podien prendre els edificis clàssics com a model per que la seva funció eradiferent i no es tenien referents pictòrics més enllà de les descripcions dels escriptors clàssics. Però, l'escultura antiga era prou abundant i responia molt bé a la consideració de la natura com areferent a banda de ser autònom respecte del marc arquitectònic, que és un dels aspectes més importants de l'escultura renaxentista.

L'interés dels escultors renaixentistes se centra clarament enl'escultura exempta, cosa que no vol dir que el relleu escultòric desaparegui, ja que una altra de les aportacions cabdals de l'escultura del Quattrocento és l'aplicació de la perspectiva al relleu.
Quantals aspectes formals, l'escultor renaixentista es decanta clarament cap al motiu bàsic de l'escultura clàssica: la figura humana. Recupera la representació del cos nu, plasmant l'anatomia, el movimentdel cos i la seva relació amb l'espai. Les imatges religioses, els monuments funeraris i el retrat són els gèneres on es concreten les noves formes de representació.
Els materials i les tècniques sónmolt diversos. El marbre i el bronze són molt preuats, sense deixar de banda l'alabastre o la terracota esmaltada.

Entre els escultors del Quattrocento destaquen:
Lorenzo Ghiberti (1378-1455) ambels relleus de la porta norte i de la porta este, la Porta de Paradís del Baptisteri de Florència.
Donato di Niccolo Donatello (1386-1466).
També és interesant l'obra de Lucca dellaRobbia (1400-1482) i Andrea Verrocchio (1435-1525).

Escultura italiana del segle XVI resta lligada a Michelangelo Buonarroti, conegut com a Miquel Àngel, que encara que va cultivar totes les arts, es consideravasobretot escultor.
De totes les característiques de l'escultura potser la més destacable es la grandiositat d'unes figures de faccions perfectes i gestualitat terrible que els seus contemporanis...