Església parroquial de Sant Climent de Taüll

Església parroquial de Sant Climent de Taüll

Monument: Església parroquial de Sant Climent de Taüll
Localitat: Taüll (Alta Ribagorça)
Descripció: Xicoteta però bonica església de tres naus i absis semicirculars amb restes de pintures murals en l'interior de mitjan del segle XII. Esvelt campanar de 7 plantes situat annexat en la part sud de l'edifici.
HISTÒRIA.
El 10 de Desembre de l'any1123 Ramón Guillem, bisbe de Roda-Barbastro, consagra l'església de Sant Climent de Taüll, després d'acabar-se les obres de reconstrucció de l'edifici i de la finalització de l'execució de les pintures murals del seu interior. Esta és la data mes llunyana en la que podem trobar el nom d'esta xicoteta però elegant església en la documentació de l'època que ha arribat fins als nostres dies. Un diadesprés, l'11 de Desembre, es consagrava la pròxima parròquia de Santa Maria de Taüll, compartint des de llavors ambdós esglésies una co- parroquialidad que va poder durar fins al segle XVIII
L'any 1920 el conegut arquitecte Josep Puig i Cadafalch descobrix en l'interior de l'església, ocult després d'un retaule de fusta d'origen barroc, unes magnifiques pintures murals en l'absis central,l'absis nord i les parets del presbiteri i que van ser traslladades al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona. En el 1922 va ser restaurada l'església i en 1931 va ser declarada monument historicoartístic. Fins a l'any 1977 no va ser objecte d'una nova restauració, moment en què es van descobrir altres pintures in-situ com el fragment que apareix en el mur sud, prop del peu de l'edifici, i inclúsposteriorment, en 2001, altres fragments han sigut trobats en els arcs triomfals de l'absis central.
Així, doncs, des de ser declarada com a monument i el fet de reproduir-se in- situ una replica de les pintures originals de l'absis ha fet que siga un lloc àmpliament visitat pel turisme i els estudiosos, a l'estar inscrit dins del meravellós patrimoni artístic i cultural de la Vall de Boí.DESCRIPCIÓ
Es tracta d'un edifici de planta basilical de tres naus amb una capçalera de tres absis semicirculars precedits per arcs presbiterals, que en el cas de l'absis central i de l'absis nord són dobles. Es troba en la part sud-est de la població, allunyada del nucli original, en una barriada externa coneguda amb el nom de Guinsa (que significa l'illa) i fins al segle XVIII va compartirparroquialidad amb Santa Maria (2) . De fet, estes dos no van ser les úniques esglésies de la localitat, perquè va existir almenys una tercera, Sant martí de Taüll, de la que hui només queden restes de l'absis en el centre de la població.
En el següent croquis es pot veure la planta de la construcció, així com ombreig en roig la situació de les pintures murals. A excepció de les finestres del mur oest ide les dels absis, no apareixen mes obertures en forma de finestres o espitlleres en l'edifici. La porta que obri en el mur occidental, la qual cosa permet l'accés a l'interior, obri amb un arc de mig punt al voltant de què s'observen vestigis d'un possible porxe de fusta en la fatxada oest.
Ja en la capçalera, en cada absis s'obri una finestra d'arc de mig punt amb muntants escalonadesacompanyada en l'absis central per dos ulls de bou paredados a posteriori, segurament en el moment del revestiment interior, per a la realització de les pintures murals. En el mateix absis central, però per l'exterior i a arran de sòl, observem també tres finestres d'arquejades amb mig punt, també paredadas ja que no es detecten des de l'interior. Es tractaria de les obertures que correspondrien al'edifici original primitiu sobre la planta del qual s'alçaria l'actual. En la imatge 13, 14 i 20 es pot apreciar el canvi de la maçoneria entre ambdós fases de construcción
Les fatxades del cos de les naus són totalment llises i sense decoració, encara que si que hi ha esta decoració en l'exterior dels absis. Arcs llombards formats per tres arcuaciones concèntriques formen eixa decoració, agrupats de...