Esmolar l'eina

Esmolar l’eina
Daniel Cassany
Escriptor, professor i investigador universitari, Daniel Cassany (Vic, 3 de desembre de 1961) destaca pel seu perfil d’escriptor i per les seves investigacions respecte la llengua, sobretot a nivell escrit. Es va llicenciar en filologia catalana al 1984 i és doctorat a filosofia i lletres, especialitzat en didàctica de la llengua, a l’any 1987. Ha dedicat tota laseva vida a la docència; Va treballar a l’Escola Universitària de formació del professorat d’EGB, de la Universitat de Barcelona, i també com a col·laborador tècnic en la Direcció General de Política Lingüística, del govern autònom de Catalunya. Actualment, és professor titular a la Universitat Pompeu Fabra des de 1993 a l’àrea d’anàlisi de discurs, i integra al Departament de traducció i ciènciesdel llenguatge i exerceix de professor en matèries com Anàlisi del discurs, redacció, ciències del llenguatge, didàctica de la llengua i didàctica de la comprensió lectora i la producció escrita. A més, també forma part del consell de 15 revistes d’ensenyament de la llengua i lletres respecte l’àmbit espanyol, Europeu i Americà.
La seva obra es centra en l’àmbit lingüístic, sobretot enl’escriptura i l’aprenentatge que en podem adquirir; entre d’altres, destaca Reparar l’escriptura (1993), la cuina de l’escriptura(1993), En_Línia: llegir i escriure a la xarxa (2007), i Esmolar l’eina: Guia de redacció per a professionals(2007) , el qual n’és protagonista d’aquest treball.
Esmolar l’eina
Esmolar l’eina, comença amb una petita presentació de l’obra en sí, recalcant que els aspectes lingüísticstenen molta més importància a la nostra vida que la que ens pensem. A més, explica que les persones que cursen estudis universitaris dedicats a les lletres, poden aprofundir més l’aprenentatge de l’art d’escriure: En són un exemple els periodistes, els filòlegs i es mestres. Per acabar la introducció, escriu els agraïments.
El llibre s’inicia amb el capítol 1, Sobre el lector, on explica elsdiferents destinataris que hi podem trobar en els nostres escrits. Per això ens cal concretar tot el que es pugui saber sobre el lector: els seus interessos, els seus coneixements i totes les variables possibles. Divideix els principals prototipus de lector en 5: Profà, Executiu, Expert, Tècnic i Operari. A més, també classifica els tipus d’emissors i de receptors, fent així un recorregut en elspropòsits diferents de cadascú.
El capítol 2, anomenada Tècniques d’anàlisi del lector, presenta algunes tècniques per analitzar al lector en diverses situacions, ja que sempre el tracte es diferent en uns i en altres. Aquí, Cassany, suggereix tres tipus d’anàlisi per recollir dades sobre el perfil del lector i, per tant, per afinar el tipus d’escrit q s’ha de fer. Les divideix en 3: Anàlisisociodemogràfic, que consisteix a recollir dades sobre el perfil dels lectors (edat, sexe, càrrec, estudis, etc.), anàlisi organitzatiu, ja que tenir en compte l’entorn organitzatiu que ocupen l’autor i el lector i els canals pels quals circula el document permet elaborar un escrit més adequat i eficaç i anàlisi psicològic, que te com a base la imaginació: Anticipar-se possibles reaccions de lectors iaixí realitzar un bon escrit, amb els millors arguments i les paraules més encertades.
A Les veus de l’autor, capítol 3, es parla sobre els indicis de la subjectivitat a l’hora de fer escrits: El capítol comença afirmant que l’autor sempre deixa rastre, i, així és, ja que sempre ens costa modular les nostres veus que sempre emergeixen en la prosa de diverses formes: Per tant, suggereix que s’eviti lasubjectivitat quan es pretengui descriure els fets més empírics possible, evitant els referents implícits o imprecisos.
Daniel Cassany, en el capítol 4, L’organització de les dades, parla d’un tema del qual sempre hem sentit parlar: Les tres famoses parts d’un escrit o document: Introducció, que pot contenir diversos elements textuals (portada, aparell titular, índex, resum, distribució,...