España en el siglo XIX (en valenciano)

1. Guerres en Espanya durant el segle XIX:
-Guerra de la independència (1808-1814)
-1ª guerra carlista (1833-1839)
-2ª guerra carlista (1846-1849)
-3ª guerra carlista (1872-1876)
-Guerra hispana-nortamericana (1898)
-Guerra de CUBA (1868-1878)
-Guerra dels Malcontents en Catalunya (1827)

2. Espanya durant l'Imperi napoleònic:
Espanyanapoleònica es el terme en el que se designa al territori espanyol dominat per les autoritats napoleòniques en el transcurs de la guerra de d'Independència Espanyola (1808 -1813). Desprès de l'abdicació de Carles IV en març de 1808, el príncep Ferrando per a regnar esperava contar en el suport de Napoleó, que era el que controlava verdaderament la situació política espanyola. No obstant este trià al seugermà com rei d'Espanya, qui regne en el nom de Josep I (Josep Bonapart 1808-1813)
La creixent hostilitat contra les tropes franceses que havien ocupat Espanya frustra els plans Napoleònics. El 2 de maig de 1808, en Madrid la població civil tracte d'evitar l'eixida cap a França dels ultims membres de la família real. Estos successos causaren una cadena d'alçaments contra els francesos, querecorreu tot el païs en maig de 1808, donant inici a la guerra de d'independència.
El territori espanyol que els francesos no pogueren sotmetre, proclamà a Ferrando VII como el seu legítim rei i lluità junt al Regne Unit i Portugal expulsar als exercits napoleònics de tota Espanya.
Desprès de varies batalles els exercits Napoleònics foren derrotats i Ferrando VIIfon declarat legitim rei d'Espanya.

3. Revolucions en Espanya:
-1810 primers moviments independentistes en Amèrica
-1820 alçament lliberal de Rec.
-1836 motí dels sergents de la granja (d'orientació progressista)
-1841 conspiració moderada encapçalada per Didac de Lleó
-1842 insurrecció en Barcelona de fabricants, obrers, menuts comerciants,
propietarisartesans i professionals lliberals
-1861 sublevació agrària de La Loja.
-1868 revolució gloriosa, Isabel II es destronada.
-1868 recomença el moviment obrer en Madrit i Barcelona
-1873 insurrecció cantonal.
-1874. Colp d'estat de Pavia..

4. La Restauració de l’absolutisme:
En 1814 desprès de la derrota napoleònica Ferrando VII “El Desitjat”, que havia estat exiliat enBayona durant la Guerra d'Independència, tornà a Espanya. En un primer moment, el monarca jurà la Constitució promulgada en Cadis en 1812, el primer text de lleis i drets redactat per diputats espanyols. No obstant, la posada en marcha d'esta Constitució se vio truncada molt pronte. Un grup de notables absolutistes li feu entrega del conegut com “Manifest dels Perses”, que instava al rei a negar laConstitució i tornar a l'Absolutisme. Ferrando VII no feu esperar per molt temps este desig i, al poc d'aplegar al poder declarà nul el text de Cadis. Començava aixina el primer periodo del seu regnat, conegut com el “Primer Període Absolutista”, que s'estendria de 1814 a 1820. La contestació dels lliberals no tardà en aplegar, i se tradui en numerosos pronunciaments militars, molts dels qualsfracassaren. Mentres, Ferrando VII se veïa recolzat per les potencies europees, que en 1815 celebraren en Viena el congrés pel qual se tornava a l'Absolutisme; s'iniciava en el continent, puix, el període conegut com la “Restauració”.

5.1. Intervenció de la Santa Aliança en Espanya:
En 1820, va haver-hi un pronunciament liberal que va triomfar i que va fer al rei jurar novament la Constitucióde Cádiz. Un grup de militars espanyols s'alça contra l'absolutisme del monarca, este pronunciament es va produir en els Caps de Sant Joan (província de Sevilla) , i va estar encapçalament pel general Rafael Reg. Un colp que obliga Ferran VII a jurar la constitució de 1812. Així s'iniciava el segon període del seu regnat, el "Trienio Liberal". Fins a 1823 va regnar el Liberalisme a Espanya....