España

Dep. de Geografia i d'Història. IES J.M. Parra. Alzira.

Hª d'Espanya: La crisi de la Restauració

UNITAT 11. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ.
EL REGNAT D’ALFONS XIII (1902-1931)
I.
II.

VI.

INTRODUCCIÓ
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ
II.1. Característiques generals de la vida política
II.2. Evolució política (1902-1909)
II.3. Les forces d'oposició
II.4. La Setmana Tràgica deBarcelona
II.5. La crisi del Regeneracionisme
ESPANYA DURANT LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
III.1. L’impacte de la guerra
II.2. la crisi de 1917 i les seues conseqüències
L’AGONIA DEL SISTEMA CANOVISTA
IV.1. La crisi política i social
IV.2. La Qüestió del Marroc. Annual.
LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA
V.1. Les causes del colp d’Estat
V.2. El directori militar
V.3. El directori civil
V.4.L’oposició i caiguda de la dictadura
LA FI DE LA MONARQUIA

I.

INTRODUCCIÓ

III.
IV.
V.

•
•
•

•

Durant el regnat d’Alfons XIII assistirem a la crisi de sistema polític de la Restauració que
finalitzarà amb la dictadura de Miguel Primo de Rivera.
Serà una època de gran canvi social i econòmic que transformarà les estructures
econòmiques i socials espanyoles.
Serà un períodeinfluenciat pels esdeveniments exteriors: la I Guerra Mundial, la
Revolució Russa o la Gran Depressió, marcaran la nostra evolució econòmica, política i
social. La història d’Espanya estarà molt més interconnectada amb l’evolució
internacional que durant la llarga etapa liberal del segle XIX.
L’any 1917 serà una data crucial que evidenciarà la profunda crisi i descomposició del
règimrestaurador.
II.

LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ.

II.1. Causes de la crisi del sistema de la Restauració.
El període que transcorre entre 1902 i 1923 es caracteritza per la permanent crisi
política que afectarà als fonaments de la restauració; entre les causes d’aquesta crisi podem
destacar:
a) La pròpia personalitat del rei: tant Alfons XII (1874-1885), com Mª Cristina
(1885-1902) es mantinguerenlluny de la vida política. Alfons XIII (1902-1931)
tindrà un paper actiu: es va implicar en els canvis de govern i en l’acció política +
s’envoltarà del sector més conservador del “generalato” i es va deixar influir per
les seues opinions. A pesar de la seua bona voluntat i la confiança que tenia en el
poble, no va saber interpretar l’evolució del país.
b) El relleu generacional: la divisió delspartits dinàstics provocada per la
desaparició dels líders històrics: Cànovas és assassinat en 1897, el seu successor,
1

Dep. de Geografia i d'Història. IES J.M. Parra. Alzira.

c)

d)

e)

f)
g)

Hª d'Espanya: La crisi de la Restauració

Silvela, morirà en 1905; Sagasta morirà en 1903, i les lluites entre els nous caps
conservadors (Silvela, Fernández Villaverde, Maura, Dato)i els liberals (Moret,
Montero Ríos, Canalejas, Romanones) . Els conflictes interns impediren que
sorgiren liderats forts, capaços de produir dins del país una renovació i posada al
dia que resultava imprescindible després de la crisi del desastre del 98.
La progressiva pèrdua d’influència del caciquisme li llevarà eficàcia a la
maquinària electoral del torn de partits. El major pes de lesciutats impedia una
manipulació tan descarada com en les zones rurals + la crítica del
regeneracionisme obligava a suavitzar el frau. Com resultat les majories de les
Corts van ser precàries, especialment per què els partits dinàstics acusaren
divisions internes entre les diferents faccions enfrontades.
El mateix fraccionament parlamentari contribuirà l’aparició i el creixement dels
partitpolítics de l’oposició, socialistes, radicals, republicans i nacionalistes
augmentaran la seua força electoral i la seua representació parlamentària. De fet a
partir de 1917 cap partit va ser capaç de formar un govern per sí mateix, s’acaba el
torn de partits i comencen els governs de concentració.
L’augment de les lluites socials: la major consciència de la classe obrera i
camperola + la...