Espanya siglo XX catalán

 Espanya als principis del segle XX
La crisi política i les conseqüències del desastre bèl·lic d’Anual van conduir al cop d'Estat del general Miguel Primer de Rivera el 13 de setembre de1923. És el començament d'una dictadura personal que manté la Monarquia però no segueix la Constitució ni accepta els partits polítics .
La dictadura va tenir dues fases:
1. Un directori militar, queva resoldre el problema militar al Marroc, va mantenir l'ordre públic i reformar l'Administració.
2. Un directori civil, que va pretendre la millora econòmica mitjançant la inversió estatal i larenovació d'infraestructures.

No obstant això, els problemes sense resoldre s'acumulaven i la dictadura perdia suports polítics. Primer de Rivera dimitia i era substituït pel general Berenguer,mentre els republicans s'unien contra la Monarquia en el Pacte de Sant Sebastià.
El govern que va substituir a Berenguer va convocar eleccions municipals per al 12 d'abril de 1931, i després dels seusresultats, favorables als republicans, Alfons XIII va decidir abandonar Espanya.
La primera legislatura republicana, presidida per Manuel Azaña no va satisfer ningú: les reformes realitzades oprevistes van exasperar l'Església catòlica (ja que el govern prohibia l'ensenyament als religiosos i extingia la Companyia de Jesús), als terratinents[14] i bona part dels militars mentre, a l'altre extrem,els anarquistes les van considerar insuficients. En aquest context, les mostres de rebuig a la República seran constants.
L'obra del primer govern voldrà ser reformista i centrada en diversos punts:Reforma religiosa: es va buscar la reducció del poder de l'Església en tots els àmbits.
Reforma de l'exèrcit: era necessari professionalitzar l'exèrcit, a més d'assegurar la seva fidelitat a laRepública; calia allunyar els comandaments més "perillosos" incentivant els retirs voluntaris anticipats.
Estatut d'autonomia de Catalunya: A Catalunya, la victòria aclaparadora d'ERC propiciarà la...