Espanya sísmica

Activitat 5. Busca informació sobre com es va dur a terme el Projecte Genoma Humà des de la recerca pública, que començà l’any 1990, i la recerca privada per la part de l’empresa Celera. Compara’n les implicacions i comenta-les.
Què és el Projecte Genoma Humà?
Projecte Genoma Humà és un programa internacional de col·laboració científica amb l'objectiu obtenir un coneixement bàsic de la dotaciógenètica humana completa . Aquesta informació genètica es troba en totes les cèl·lules del cos , codificada en l'àcid desoxiribonucleic (ADN ) . El programa pretén identificar tots els gens del nucli de la cèl·lula humana , establir el lloc que els gens ocupen en els cromosomes del nucli i determinar mitjançant seqüenciació la informació genètica codificada per l'ordre de les subunitats químiquesd'ADN .
L'objectiu últim de la representació i seqüenciació del genoma és associar trets humans específics i malalties heretades amb gens situats en llocs precisos dels cromosomes . Quan s'acabi , el Projecte Genoma Humà proporcionarà un coneixement sense precedents de l'organització essencial dels gens i cromosomes humans . Promet revolucionar el tractament i la prevenció de nombroses malaltieshumanes , ja que penetrarà en els fenòmens bioquímics bàsics que les sustenten .
Origen Projecte genoma humà
Abans del 1980 es coneixia la seqüència de gens d’alguns organismes i dels virus.
El 1986, el Departament d'Energia dels Estats Units va liderar la Iniciativa del Genoma Humà, després de diversos anys de contactes i reunions, es va posar en marxa el major projecte biomèdic de lahistòria amb l'objectiu final d'aconseguir la seqüència completa del genoma humà en l'any 2005. L’any 1987 l’Institut Nacional de la Salut participa en el projecte al ser un organisme amb molta més experiència biològica. El Projecte Genoma Humà va començar oficialment a Estats Units a l'octubre de 1990, seguint un pla a cinc anys per desenvolupar les eines que permetessin aconseguir aquesta meta.Aquestes eines eren principalment la construcció de mapes genètics (de lligament) i de mapes físics (de clons) de tot el genoma humà, alhora que es desenvolupava la tecnologia necessària per a realitzar seqüenciació a gran escala.
Què passa?
L'estratègia general va consistir a construir mapes genètics i físics i integrar-los, per augmentar cada vegada més en resolució des del cromosoma fins a laseqüència d'ADN.
Els seus objectius principals en una primera etapa eren la elaboració de mapes genètics i físics de gran resolució. Es va calcular que el PGH d’Amèrica necessitaria uns 3000 milions de dòlars i acabaria en 2005. Amb el pas dels anys, la inversió privada va cobrar rellevància i va amenaçar amb avançar les finances públiques.
En 1998, apareix en escena una empresa privada, CeleraGenomics. Va llaçar un repte d’obtenir la seqüència del genoma humà en temps rècord, abans que el Consorci Públic. La intenció era patentar centenars de gens i vendre’ls a la industria farmacèutica i demostrar a més la validesa i efectivitat de un mètode alternatiu.
L’any 2000 s’anuncià que tant la recerca privada per part de l’empresa Celera com la recerca finançada amb diners públics del ProjecteGenoma Humà estaven a prop de conèixer el genoma humà.
Degut a l’àmplia col·laboració internacional tan els avenços en el camp de la genòmica (especialment l’anàlisi de seqüenciació), com els avenços a la tecnologia informàtica van fer possible que s’acabés un esborrany inicial del genoma l’any 2003, dos anys abans del que estava previst. A l’esborrany del projecte el nombre de gens oscil·lavaentre els 26000 i 38000 gens. La xifra de gens humans és només dos o tres cops més gran que la trobada en el genoma de la mosca del vinagre, i també existeixen gens comuns als dels bacteris i que no han estat trobats als nostres avantpassats.
Comparació de les estratègies seguides per el consorci públic i privat
Consorci públic
Consorci privat
Més de 50 donants voluntaris
21 donants...