Espanya a l'edat mitjana

ESPANYA A L’EDAT MITJANA 
 
 
 
Quan caigué l'imperi Romà d'Occident, els sueus, vàndals, alans i bizantins prengueren el control de part d'Hispània. Al segle V dC els visigots, una tribu germànica romanitzada, conqueriren tota la Hispània i establiren 
el Regne de Toledo, amb una estabilitat relativa. Després d'una discreta i pacífica colonització islàmica, en l'any 711 musulmans del Nord d'Àfrica travessaren l'estret de Gibraltar i envaïren Hispània i Ifranja, per la qual cosa passà a ser un valiat de l'imperi islàmic sota el nom d'Al-Àndalus, si bé poc temps després s'independitzà 
políticament de l'imperi, i passà a ser el califat de Còrdova. De nou, la franja muntanyosa del nord ibèric resistí a la dominació musulmana, en especial els gallecs, asturians, i vascons lliures. 
Al segle X, Abd-ar-Rahman III proclama la independència també religiosa d'Al-Àndalus, encetant una època de prosperitat cultural, caracteritzada per les innovacions en les ciències i les lletres, i una especial atenció a 
l'urbanisme. Les ciutats més importants van ser València, Saragossa, Sevilla i, especialment, Còrdova (la capital d'aquest califat independent), que havia aplegat els 500.000 habitants, considerada la més gran ciutat d'Europa 
Occidental i centre cultural de l'època. No obstant això, la decadència s'inicià al segle XI, quan començaren les disputes entre les diferents famílies reials musulmanes, i el califat es desmembra en molts regnes de taifa mentre que diversos territoris cristians de la franja muntanyosa del nord comencen a atacar militarment cap al 
sud, sobretot des de tres fronts:Galícia, Astúries, i la Marca Hispànica. 
 
Entre els segles XI i XIV diversos regnes hispànics cristians s'expandeixen a gairebé tota la península a costa dels febles regnes de taifes andalusins. Aquest procés, anomenat Reconquesta, fa que finalment els regnes ...