Espanya i catalunya en el segle xix
I. La crisi de l’Antic Règim (1788-1814)...............................................................................1
II. El retorn a l’absolutisme (1814-1843)..............................................................................3
III. L’Estat liberal (1843-1874)................................................................................................5
IV. LaRestauració (1875-1898)..............................................................................................7
V. Reforma agrària i industrialització....................................................................................9
VI. La industrialització de Catalunya....................................................................................11
VII. El nacionalismecatalà....................................................................................................11
VIII. Canvi i continuïtat en la societat....................................................................................12
IX. Activitat 1, pàgina 101....................................................................................................14
[pic]
La crisi del’Antic Règim (1788-1814)
A finals del segle XVII, Espanya presentava les característiques principals de l’Antic Règim. Tot i haver-hi un petit desenvolupament de les manufactures i l’agricultura, encara faria falta molt de temps per a que es modernitzes.
El regnat de Carles IV
Carles IV va pujar al tron el 1788 i va intentar mantenir les reformes que havia dut a terme el seu pare, CarlesIII.
La Revolució Francesa va preocupar la Corona pels seus privilegis. A causa d’això s’inicia una forta política repressiva i es va participar en la guerra que van emprendre les monarquies absolutistes contra França (1793-1795).
També va haver-hi una greu crisi econòmica, provocada per un conjunt d’epidèmies i de males collites.
Arribats ja al 1796, el primer ministre Manuel de Godoy vafer un canvi en la política exterior i es va aliar amb França. Passat un any, Espanya va lluitar, juntament amb França, contra la Gran Bretanya (1797-1801). (Carles IV)
La guerra de la Independència
El 1807, Godoy va signar amb Napoleó el Tractat de Fontainebleau, que permetia els pas de l’exèrcit francès per atacar a Portugal(aliada del Regne Unit). Però això no va agradar al rei i per això es va dur a terme el motí d’Aranjuez (març 1808), on Carles IV es va veure obligat a abdicar en el seu fill Ferran. Napoleó, aprofitant-se de l’enfrontament entres els dos monarques, va obligar a abdicar el tron en favor del seu germà.
El 2 de maig de 1808 el poble de Madrid es va alçar contra les tropes franceses i la lluita esva escampar per tot el poble espanyol.
La Junta Suprema Central va coordinar diverses Juntes Provincials de Defensa, va organitzar la lluita armada i va assumir la defensa del país. També va ser ajudat per Portugal i e Regne Unit.
L’inici del retrocés francès es va iniciar quan, una part de les tropes franceses, va marxar al front rus el 1812 i, també per l’èxit de l’ofensiva britànica. Amés, el poble va participar en la defensa del país mitjançant guerres de guerrilles. L’exèrcit napoleònic es va veure obligat a abandonar la península el 1814.
Les Corts de Cadis
Josep Bonaparte mai no va ser acceptat com a re pels revoltats. La Junta Central, refugiada a Cadis, va decidir la convocatòria de Corts el 1810. Els seus objectius eren resoldre la situació de buit de poder al país acausa de l’ocupació francesa, dotar-la de representants legítims i iniciar un procés de reformes.
Les Corts de Cadis estaven formades per membre de la noblesa, clergat i burgesia; on cadascun tenia diferents interessos i ideologies.:
• Liberals( Intel·lectuals i membres de la burgesia que volien iniciar un procés de reformes per instaurar un règim liberal. Eren els majoritaris i van...
Regístrate para leer el documento completo.