ESPANYA

Departament de Geografia i Història. IES Serra d’Espadà.

L’ESPANYA DEL SEGLE XVIII.
Aquest tema és una introducció al nucli temàtic “La crisi de l'Antic Règim”. És necessari per a
entendre el segle XIX.

1.- LA PERVIVÈNCIA DE L’ANTIC RÈGIM.
Definició: Sistema econòmic, social i polític que es desenvolupa a Europa a l’Edat Moderna
(segles XV-XVIII). Terme introduït pels revolucionarisfrancesos.
Trets: Societat estamental, amb una població estancada.
Economia rural i senyorial, que conviu amb un capitalisme incipient.
Monarquia absoluta.

● 1.1.- LA SOCIETAT DE L’ANTIC RÈGIM.
A. LA DEMOGRAFIA: RÈGIM DEMOGRÀFIC ANTIC.
- Taxa de natalitat elevada. Fecunditat natural (no hi ha control de la natalitat).
- Taxa de mortalitat elevada: falta d’alimentació adequada, de sanitat,d’higiene. Crisis
demogràfiques (epidèmies, mortaldats). Mengen pa, verdures, llegums; poca carn.
- Esperança de vida molt baixa (26 anys).

B. SOCIETAT ESTAMENTAL.
Trets generals:
- Societat immobilista, estable, tradicionalista.
- Desigualtat econòmica: luxe (minoria) / misèria (gran majoria; llargues hores
de treball, fam, penúries).
- Domina el grup sobre l’individu: la vida gira alvoltant de l’Església, el gremi,
l’aldea, la família.
Grups (desigualtat jurídica):
Privilegiats:
Noblesa i clergat. Poc interès pel comerç i les finances (senyors feudals: viuen
de les rendes).
No paguen impostos, en cobren; ocupen els càrrecs públics.
El seu poder ha impedit durant els segles XVI-XVII el desenvolupament de la
burgesia comercial i industrial, que sí s’ha donat a altres Estats.No privilegiats: Llauradors, massa popular, burgesia. (Tercer estat, estat pla).
(>90%)
Paguen impostos (al rei, a l’Església, al senyor); marginats dels càrrecs públics.
La burgesia comença a créixer en el segle XVIII, però no amb la força d’altres
Estats.

● 1.2.- L’ECONOMIA DE L’ANTIC RÈGIM.

- Agricultura de subsistència. Tècniques endarrerides (guaret, adob animal, arada romana...).Tot i això, és la font essencial de riquesa (ocupa al 80% de la població).

1 Unitat 0

A. L’AGRICULTURA, BASE DE L’ECONOMIA.

Departament de Geografia i Història. IES Serra d’Espadà.
- Règim senyorial: sistema econòmic i social propi del Feudalisme. El senyoriu: extenses
possessions sobre les quals els propietaris exerceixen jurisdicció i de les quals reben rendes
abundants. Aquestrègim està basat en:
- Senyoriu territorial: Poder del senyor sobre els camperols, que paguen impostos per
l’ús de la terra.
- Senyoriu jurisdiccional o banal: poder del senyor sobre les persones. Consisteix en
una sèrie de rendes que es paga al senyor: drets de pasturatge, de boscos, de pesca, de caça,...
Grups relacionats amb la terra:
- Grans propietaris: la major part de les terres (80%) ésde mà morta o amortitzada (no es pot
comprar ni vendre i s’ha de transmetre en herència), pertany a la noblesa, l’Església, la Corona
i els Ajuntaments. Provoca immobilitat econòmica.
- Treballadors (camperols): la majoria són arrendataris i jornalers (alguns, no obstant, són
propietaris, sobretot a Cantàbria, Astúries, País Basc i nord de Castella). Condicions dels
llauradors nopropietaris:
- Catalunya: amb contractes emfitèutics (estables i a perpetuïtat, a canvi del pagament
anual d’un cànon, el cens emfitèutic, en diners o espècie). Per tant, no estan sotmesos
a augments de renda i gaudeixen del creixement del rendiment agrari.
- Galícia i Astúries: arrendaments (furs) fixos durant tres generacions. Però la falta de
terres provoca la seua subdivisió (subfurs), és a dir, elminifundisme (explotacions que
no poden mantenir a una família).
- Sud de Castella, Extremadura i Andalusia: latifundis en mans de nobles i clero,
treballats per llauradors amb arrendaments a curt termini o jornalers. Pateixen
condicions molt dures, perquè les rendes augmenten constantment, i els salaris són
miserables. A més, a aquests territoris continua amb força la ramaderia ovina...