España en el S.XI

La península Ibèrica
al segle XI

Exercici 1.Explica breument la conquesta musulmana a la Península ibèrica.
L’any 711, un exèrcit comandar per Tariq, format per berbers procedents del nord d’Àfrica, va
travessar l’estret de Gibraltar, ve vèncer l’últim rei visigot, Roderick, i va iniciar la conquesta de
la Península. Cap a l’any 718, pràcticament tot el territori havia estat ocupat, perquebona part
de la nocblesa visigoda va practicar la submissió i el pagament de tributs als invasors a canvi
que els permitissin conservar terres.
Exercici 2 Explica breument com es va produir l'origen dels regnes cristians.
Després de la conquesta musulmana, les úniques zones que no van quedar sota el domini
musulmà van ser les àrees cantàbriques (origen dels regne asturià i lleonès) ipirinenques
(origen del regne de Navarra i els comtats aragonesos i catalans), al nord de la Península.
Molts visigots que fugien dels musulmans es van refugiar en aquestes zones que serien l’origen
dels nous regnes cristians que es van formar al nord de la Península entre els segles VIII i IX.
Per tant, els exèrcits islàmics que havien envaït la Península Ibèrica l’any 711 no van arribar
acontrolar plenament la zona de la Serralada Cantàbrica, habitada pels pobles càntabres i
àsturs.
El regne d’Astúries . En aquest territori fora del control andalusí s’hi van refugiar alguns dels
nobles visigots que fugien de la invasió. D’aquesta manera en la primera meitat del segle VIII,
va sorgir el regne d’Astúries. Un d’aquests nobles, Pelagi, nomenat rei el 718, sembla que va
obtenir unaprimera victòria sobre els musulmans prop de Covadonga (722).
Aquest fet, en realitat una simple escaramussa de resultat incert, va permetre Pelagi
de consolidar el poder de què disposava i ha estat considerat tradicionalment l’inici de
l’anomenada Reconquesta, és a dir, la conquesta per part dels regnes cristians de les terres
que ocupaven els musulmans.
Els successors de Pelagi, Alfons I i AlfonsII, van crear a poc a poc un regne al voltant
d’Oviedo, conegut com a regne d’Astúries, que va manifestar la seva independència de l’emirat
de Còrdova negant-se a pagar-li tributs. Aquest regne es va expandir cap a l’oest i va arribar a
dominar una part de Galícia. Així, vers l’any 800 el regne d’Astúries comprenia des de Galícia,
a l’oest, fins a Àlaba, a l’est. En el segle IX, moltesciutats, com Burgos, Zamora o Coïmbra, es
van incorporar al regne.
El regne de Lleó. A la segona meitat del segle IX, el rei Alfons III (866-910) va aprofitar la
debilitat dels emirs cordovesos per ocupar els territoris des de la Serralada Cantàbrica fins al riu
Duero, una zona despoblada i abandonada per les guarnicions militars musulmanes.
El monarca va organitzar-ne el repoblament amb gentcàntabra, gallega i basca, i també amb
mossàrabs que havien fugit d’Al-Àndalus. Per controlar més bé les noves terres i protegir els
pagesos repobladors, la capital es va traslladar a Lleó i, en conseqüència, el regne va prendre

el nom de regne de Lleó.
A partir de mitjan segle IX es va fer el primer repoblament en massa de la vall del Duero. En
aquestes zones s’hi van formar comunitats depagesos lliures que tenien petites parcel·les de
terra ( alous) i vivien en petites cases aïllades, però properes entre si, de manera que formaven
una vila.
Els habitants de les viles es reunien en un consell, que decidia sobre els afers d’interès
col·lectiu: zones de guaret, conreus, pastures, aprofitament dels boscos, l’ús del molí, etc.
Els repobladors procedien dels primers nuclis cristians,però també hi havia molts cristians
mossàrabs, que hi anaven atrets pels beneficis que els concedien els reis: llibertat personal,
exempció d’impostos i de prestacions militars, permís de comerç.
Durant el segle X, amb la proclamació del califat de Còrdova, Al-Àndalus va incrementar
la força militar i va organitzar diverses expedicions militars. Les ràtzies encapçalades per
Almansor van...