esperit guia


“L’ESPERIT GUIA”
Aquest llibre Croniques de la veritat oculta de Pere Calders de 1995 el trobem dividit en tres parts: la primer part anomenada La imprevista certesa, és la que conté els contesmés llargs; la segona part anomenada Vers però inexplicable conté 12 contes, els més breus; i per últim L’escenari desconcertant. Aquest conte “L’esperit guia” correspon a la segona part, on hi hacontes escrits del 1942-1949 4n primera persona.
En aquest conte, com en molts els de Calders el protagonista parla en primera persona, així doncs, trobem identificat a Calders parlant amb un esperitamb un to humorístic. Aquest to humorístic el trobem durant tot el conte però especialment en tres moments: “a casa meva, fora d’èpoques de veritable penúria econòmica, hi ha hagut sempre fantasma” ,el moment previ al diàleg amb l’esperit i la resposta final del responsable del ferrocarril dient que el tren no descarrilaria, que simplement era un tic. En aquest punt la fantasia hi desenvolupa unpaper fonamental. La imaginació és el recurs que té a l’abast el ser humà per evadir-se de la duresa de la vida de cada dia.
A banda, podem percebre la barreja de fantasia i realitat que utilitzaCalders, ja que és impossible que algú parli amb un esperit tant tranquil·lament i que aquest porti un missatge important com és el fet de que descarrilarà el ferrocarril.
Per tant, només hi apareixentres personatges, el protagonista que parla amb l’esperit, que es mostra tranquil i sense cap por; l’esperit que és un manat i només compleix els seus càrrecs i per últim el responsable delferrocarril, algú que no percebem massa el seu caràcter, només la seva reacció.
Quan el llenguatge que utilitza és natural i col·loquial però d’una correcció literària impecable, és a dir, utilitza unllenguatge tan natural que fa creure un fet inversemblant.
En conclusió podem veure que Calders utilitza molt l’absurd, la fantasia i la ironia en els seus contes i esborra la línia divisòria entre la...