Espiritualitat I Laicisme

El laicisme és un concepte bastant clar, que es pot definir com la doctrina que defensa la independència dels afers públics de qualsevol influència religiosa.
Per contra, quan s'aborda el camp de l'espiritualitat, un es troba enfront d'una dificultat addicional, doncs l'espiritualitat és un camp de la interioritat del que cap paraula pot veritablement donar raó. Per exemple, front un textespiritual, ¿com saber el què té a veure amb l'experiència viscuda, amb la literatura, amb la retòrica, amb la convenció, amb el tòpic, amb l’autosuggestió o amb la simulació? La pròpia sinceritat es buida en els motlles del seu temps. Qui pot comprendre les vivències del que ens parla de Déu? ¿i si aquest Déu no és més que un déu inserit en una trama conceptual que ens és aliena?

Segons eldiccionari, espiritualitat és una qualitat de lo espiritual, es a dir, pertany o és relatiu a l’esperit; paraula que, si més no en la nostra llengua, te significats molt diferents, fins i tot contradictoris: pot ser substància subtil, principi de la vida o do sobrenatural, però també esperit de vi (etílic) o esperit de sal (clorhídric); en un extrem l’Esperit Sant, hipòstasi de Deu, i en l’altral’esperit maligne amb que s’anomena el propi diable.

Els místics jueus afirmaren que el veritable coneixement espiritual transcendeix tot límit, doncs és impossible que l’Home apressi intel•lectualment la mesura de tot, degut a que la realitat de Deu és infinita. L’accés a la realitat espiritual és possible únicament quan som capaços de transcendir l’àmbit de lo mesurable, la qual cosa s’assembla al’amor, que per a ser complet ha d’estar per sobre de tota mesura, ja que mentre mesurem no hi ha amor, hi ha coneixement. Es aleshores que passem del conèixer a l’ésser.

Pels filòsofs grecs anteriors a Sócrates, l’esperit (en grec “pneuma”) no es contraposava a cos ni a matèria, si no a carn, entesa en el cas de l’home com el conjunt del cos y la ment. Més tard, en la filosofia estoica el“pneuma” te poder de penetració en una matèria concebuda com a porosa, susceptible de ser insuflada pel “pneuma” y pel “logos” (raó i llenguatge) immanent en aquest.

Sant Pau contraposa Esperit a carn, entès el primer com “pneuma” i la segona com a llei de la comunitat. Sant Juan a l’evangeli contraposa els nascuts en l’aigua i l’esperit amb els nascuts de la carn. Segons Juan, l’esperit prové dedalt, del regne de la llum, del “logos” i parla del baptisme en esperit. El cristianisme i l’islamisme proclamen la unitat d’un ésser espiritual, infinit en totes les dimensions, incloent el temps, anterior i creador del propi Univers, autor directe d’unes normes a seguir per tota la Humanitat. Per sota es situen éssers angèlics o diabòlics i les ànimes dels éssers humans, els quals poden, per mitjàde l’ascesis mística, apropar-se a l’esperit de Deu.

A l’Orient, la forma xinesa original del budisme filosòfic, coincident amb el budisme zen nascut més tard al Japó, ensenya que per mitjà de la meditació hom pot identificar-se amb l’Esperit Universal, prèvia la superació de la dualitat i de l’aparent realitat, amb l’esperança d’aconseguir el Nirvana o trencament del cicle de reencarnacions.Hem vist com antigament la espiritualitat majoritàriament es definia com una forma de coneixement que ens apropava a l’Ésser, o esperit de Deu, o Esperit Universal.
Encara cal esmentar l’espiritualisme, filosofia oposada al materialisme que defensa la essència espiritual de tot plegat i la immortalitat de l’ànima, i també, en línia amb els estoics, el panteisme, per exemple d’Espinoza, enque la matèria està plena de l’esperit.
.
D’altra banda, una de les més grans recreacions del concepte d’esperit a la modernitat el constitueix la filosofia de Leibniz i el seu projecte de fundar una “pneumàtica” que permetés donar fonament a la Física i a la Matemàtica. Més tard, aquesta Pneumàtica influirà en les grans filosofies de l’esperit de l’idealisme alemany, com son les de Hegel...