Esporles, Guia De Turismo Activo

Esporles

ESPORLES

Esporles

SITUACIÓ GEOGRÁFICA
Esporles es un municipi situat als vessants meridionals de la Serra de Tramuntana, situat entre els termes de Valldemossa, Palma, Puigpunyent i Banyalbufar. Te una superficie de 35, 73 Km2 i una població de 3.999 habitants (2001), esporlerins, i una densitat de població de 112 habitants/Km2. Compta amb els nuclis d’ Esporles, s’ Esglaietai les urbanitzacions de Ses Rotgetes i des Verger. La vila esta situada al fons de la vall d’ Esporles, ocupa una superficie d’unes 90’4 hectarees i s’hi distingeixen els barris de sa Vila Vella, la Vila Nova, es Balladors i Son Tries. El relleu muntanyos esta configurat per estreps muntanyencs i comellars, els quals confluyesen majoritariament a la vall. La seva cota máxima es el vessant orientalde la Mola de Planicia amb 890m i la minima al extrem oest, al torrent (100m). Als voltants de la vall estan situats el coll d’en Claret (500m), el moletó de Son Cabaspre (595m) i la Mola de Son Pacs (600m) al nord; la coma d’en Llobera i el comellar des Mal Cuinat al nordoest; la plana de s’Esglaieta e l’est; els contraforts meridionals de la serra de Tramuntana, constituits per la serra de SonBauçà i la mola de Sarriá (494m) al sud; sa Fita del Ram (833m) amb els altiplans de la ermita de Maristela (460m) i de na Ferrana a l’oest i finalment el moletó de Sa Granja al nordoest. El torrent d’Esporles, tambe conegut con el Torrent de Sant Pere, recull quasi la totalitat de les aigües superficials de la vall. Neix als costers del penyaldes Puntals (Puigpunyent) i davalla per la vall deSuperna i travessa la vila en direcció sud-oest. El terme conta amb unes 19 fonts, de les que cal destacar la Font Major i la de na Bastera. La primera neix a Sa Granja i es conduida cap a la vila per proveirlas d’aigua. Pel que fa a la climatología, la temperatura mitja anual es de 16º i unes precipitacions de entre 700 i 800 mm. Predominen sobretot els vents de Tramuntana i Gregal. La superficieforestal representa el 64’3% del total del municipi. L’alzinar hi ocupa la major extensió, es troba a les zones humides i sol esser present del 400m cap amunt, s’esten desde sa Fita del Ram fins a sa Mola de Son Pacs i fins a la falda de la mola de Sarriá. Les possesions mes importants són Son Dameto, Son Cabaspre, Son Simonet, Ses Rotes, Canet, Son Mas, Son Malferit, es Verger, Son Poquet, SonFerra, Son Tries i Sa Granja.

Esporles

S’accedeix a la vila a traves de les carreteres d’Establiments i Valldemossa, que daten del S XIV, posteriorment la necessitat de comunicarse amb els pobles vein de la Serra origina la construcció de la carretera (S XVIII) que a traves d’es cap d’es Bosquet es bifurcava cap Valldemossa, Banyalbufar i es Prt d’es Canonge, tradicional sortida d’Esporles almar. El nom d’Esporles apareéis documentat per primera vegada el 1248. Es tracta d’un mot mossàrab derivat del plural derivat del mot llatí sportula, que significa “senalla”, sembla que es podria deure a la implantació a la zona d’una artesania de llata de palme, basada en el garballó.

Esporles

HISTORIA
Al terme d’Esporles s’han localitzat alguns jaciments arqueologics entre els quedestaquen els talaiots de s’Ossera de sa Granja; Son Cabaspre; Es Caragopl de Son Malferit o el del puig de Ses Forques. A ses Planes des Corral Fals de Canet hi ha un poblat enmurellat, i al bosc de Son Cabaspre un turo fortificat. Tots aquets jaciments estan situats estratègicament al llarg de la vall d’Esporles, pero sense dubte el jaciment mes important es troba a una cova de Canet on s’hi troben lesrestes de poblament més antiges de l’illa que daten del 3000 o 4000 a.c. A l’època romana (S II-V a.c) s’hi van consolidar els conreus de l’olivera, la vinya i els cereals. Al periode islàmic el terme pertanyia al juz’ de Bunyula-Musu. L’abundancia de fonts i torrents hi feu sorgir explotacions agraries basades en l’horticultura. En el repartiment (1229-31), el districte d’Esporles, que...