Esports d'aventura

Concepte i definició

Els esports a la natura, d'aventura i de risc són aquells esports on hi predomina un element de perills controlats. El risc es pot generar fruit de la mateixa activitat esportiva (caigudes, etc.), o de la incertesa de les condicions ambientals (meteorologia, estat de la mar, etc.). Aquests tipus d'activitats esportives tenen lloc en el medi natural i aquest entorn juga unpaper fonamental per al seu desenvolupament. En molt casos es tracta de pràctiques esportives recents i que utilitzen enginys i tècniques innovadores tan en terra, aire com a l'aigua.
Òbviament, definir quins esports són de risc és subjectiu: per exemple, no se sol classificar el futbol com a esport d'aventura, tot i que hi ha un risc molt alt de patir lesions. Algunes modalitatsd'alpinisme i escalada, el paracaigudisme, etc., són els exemples més clàssics d'esports d'aventura, tot i que en els darrers anys han sorgit gran nombre d'esports de risc.
Quan una persona practica quest tipus d’esport té molts i diferents objectius, com per exemple: contacte amb la natura, emoció i risc, diversió, oci, superació personal, turisme, salut, competició, etc. Però si fem una elecció els objectius ques’haurien d’assolir quan una persona practica esport a la natura són: conèixer la natura i l’ésser humà, adaptar-se als diferents medis i esports, i finalment organitzar el projecte.
Bé sigui d'una manera organitzada o lliure, la seva pràctica porta associat un grau d'incertesa que no tenen altres esports més reglamentats i limitats en l'espai. Aquest element d'incertesa ha resultat un estímula l'hora de popularitzar-los. La falta d'un organisme federatiu aglutinador ha fomentat la seva dispersió organitzativa i falta d'una llista precisa dels esports que en formen part.

Classificació

Tots els esports a la natura es poden classificar segons en el medi en que es desenvolupen:

1. Esports desenvolupats en el medi aquàtic
· Descens de barranc, també anomenat barranquisme. Elbarranquisme o descens de barrancs és una activitat esportiva relacionada amb l'espeleologia, el senderisme, l'escalada i l'alpinisme d'una banda, i amb els esports aquàtics per altra. Consisteix a progressar pel llit d'un barranc, podent presentar un recorregut molt variat: trams amb poc cabal o fins i tot secs, punts amb tolls i gorgs profunds i altres trams amb cascades de diverses altures,trobant també terrenys amb vegetació o desèrtics. Es considera que perquè un descens sigui valorat com a apte per al barranquisme ha de combinar com a mínim dues d'aquestes tres característiques: cabal, verticalitat i caràcter encaixat.
L'equipament personal i col·lectiu varia molt dins de les característiques de cada descens, però dins de l'equip s'han de considerar imprescindibles una motxilla ambdrenatge per l'aigua, calçat específic de barranquisme o de trekking, vestit de neoprè, casc, arnès, descensor i cordes.
· Esquí aquàtic. És un esport en què una persona esquia sobre una superfície d'aigua, amb un o dos esquís, arrossegada per una motora. Es pot dur a terme en llacs, pantans o al mar.
· Hidrobob. És una modalitat del barranquisme per aigües braves en un vehicle de formaallargada que poden utilitzar fins a quatre persones.
· Hidrotrineu. És una modalitat d'esport individual en aigües braves. S'utilitza un aparell similar a un trineu amb uns mànecs per a les mans i que un cop dins del corrent es comporta com una embarcació i garanteix la flotabilitat, però en aquest cas la propulsió és necessària fer-la amb les cames, per això es va equipat amb unes aletes als peus. Noés necessari estar molt en forma. La propulsió de les cames tan sols s'utilitza per canviar de direcció, la major part del temps es deixa portar pel corrent.
· Moto aquàtica. Consisteix en pilotar una embarcació semblant a una moto per una superfície aquàtica com pot ser mar, llacs o fins i tot embassaments. Té com a característiques la velocitat, els salts, l’equilibri, les derrapades o els...