Esquema Aigua

TEMA 3.- L’AIGUA.

1.- EL CICLE DE L’AIGUA I LES RELACIONS HOME-AIGUA.
1.1.- L’aigua en la natura: les conques hidrogràfiques.
- El cicle de l’aigua com un sistema tancat.
- El concepte conca hidrogràfica: tot el territori que drena l’aigua que cau sobre ell en un riu o conca principal i els seus afluents.

1.2.- Les relacions home-aigua: confederacions i recursos.
- Doble concepció de l’aigua:un recurs imprescindible i un risc.
- Les polítiques hidrològiques són les formes de gestionar l’aigua i, a Espanya, corresponen a l’Estat central, a través de les 16 confederacions hidrogràfiques.
- Confederació hidrogràfica: organisme encarregat de la gestió de l’aigua d’una o diverses conques hidrogràfiques.
- Els recursos hídrics:
· Són el volum total d’aigua que hi ha a un territori i depenendel medi físic i l’acció humana.
· Recursos hídrics (hm³/any) = (Precipitació total – Evapotranspiració real) · Superfície.
· Són abundants, però estan molt mal distribuïts: més abundants a l’Ebre, Nord II, Duero, Nord I, Galícia Costa i Tajo i molt menors a Canàries, Balears, Segura, Guadina II i Sud.

2.- ELS RIUS ESPANYOLS.
2.1.- Factors condicionants dels rius espanyols.
- Gran diversitat enles característiques dels rius segons la zona, en funció dels següents factors:
· La diversitat climàtica (precipitacions): els rius són més cabalosos i regulars allà on les precipitacions són més abundants i regulars (clima oceànic) i portaran menys aigua i de forma més irregular (inundacions) a la Mediterrània (pluges més escasses i concentrades).
· El relleu: l’oscil·lació de la Meseta cap al’Atlàntic i la disposició del relleu explica que quasi tots els grans rius (menys l’Ebre) desemboquen a l’Atlàntic, mentre els rius mediterranis i cantàbrics són més curts.
· La vegetació: a més vegetació, menys possibilitats d’inundació i erosió, i a l’inrevés.
· La litologia o roquissar: a les zones calcàries (permeables) es formen aqüífers, cosa que passa menys a les zones argiloses i gens a lazona silícia.
· El factor humà: la construcció d’embassaments, pous, transvasaments, canalitzacions,... o el fet d’agafar aigua d’un riu modifica el seu curs i el seu cabal.

2.2.- Principals elements dels rius espanyols.
- Cabal: quantitat d’aigua que porta un riu, ja siga en cabal absolut (m³/seg.) o en cabal relatiu (l./seg./km²): els més cabalosos són l’Ebre i el Duero i els menys els delsud-est mediterrani.
- Irregularitat: és la variació que sofreix el cabal mig anual d’un riu al llarg dels anys, distingint-se entre rius regulars (cantàbrics i de muntanya), intermedis i irregulars (mediterranis).
- Les crescudes i nivells més baixos (estiatges) depenen del clima i l’acció humana i són més importants a la Mediterrània (gota freda i sequeres).
- El règim fluvial d’un riu representa lesvariacions estacionals del seu cabal durant tot l’any i s’observen als hidrogrames.
- Règims fluvials:
· Nival: l’aigua procedeix de la fusió de les neus, amb màxim a primavera i poca aigua a l’hivern (rius de muntanyes altes).
· Nivopluvial: l’aigua procedeix de la neu, però també de les pluges, amb màxim en primavera i mínim a l’estiu (muntanyes mitjanes i altes).
· Pluvionival: l’aiguaprocedeix de les pluges, però també de les neus, amb màxim a l’inici de primavera i mínim a l’estiu (muntanyes mitjanes del Central, Ibèric, Cantàbrica i Bètiques).
· Pluvial: les aigües procedeixen de les pluges i depenen del clima de la zona:
- Oceànic: màxim a l’hivern i cabals regulars tot l’any, excepte el mínim estival.
- Mediterrani: mínim estival molt acusat i màxims a la tardor i principi de laprimavera.
- Mediterrani continental: mínims a l’estiu i màxims a la primavera i la tardor.
· La majoria de rius importants presenten règims complexos o mixtes.

2.3.- Classificació dels rius espanyols.
- Vessant atlàntica:
· Sector cantàbric (del Bidasoa al Miño): rius curts de cabal elevat i regular i amb fort poder erosiu per la proximitat de les muntanyes al mar i l’oceà.
· Sector atlàntic...