Esquema estructura del delicte

Esquema estructura delicte - Dret penal 1 – Universitat Oberta de Catalunya

Amb el propòsit d'ajudar a obtenir-ne una visió de conjunt, aquí tenen un esquema del que seria
l'estructura d'un fet delictiu. Es tracta, per tant, dels elements la concurrència dels quals cal
comprovar pas per pas –i sempre en aquest ordre, ja que com sabem el delicte té un caràcter
seqüencial- per a poderconcloure que es troba davant un fet delictiu.
Una vegada comprovada l'existència d'una acció qualificable com a humana i mínimament voluntària
(que no estiga afectada per cap de les causes que exclouen l'acció), sabem que per a afirmar
l'existència de delicte hem de realitzar dos grans judicis sobre la conducta de què es tracta: un
judici d’antijuridicitat (integrat pels elements de la tipicitat il'absència de causes de justificació) i
un judici de culpabilitat.

ESTRUCTURA DEL DELICTE

I. ACCIÓ. Causes que exclouen l'acció.
-força irresistible.
-estats de plena inconsciència.
-moviments o actes reflexos.

causa.

*En aquest punt cal tenir sempre en compte l’eventual existència d'una actio libera in

II. TIPICITAT. (Primer element del judici de antijuridicitat). És útildiferenciar entre una part
objectiva i una part subjectiva del tipus penal, en una denominació (tipus objectiu i tipus subjectiu) que
avui es troba molt consolidada.
A) Examen del TIPUS OBJECTIU. Amb independència de la classe de delicte de què es tracta, perquè
hi hagi tipicitat la conducta ha de reunir tots els elements del tipus corresponent (així, p. ex., perquè
una conducta sigui típicad'estafa segons la descripció típica de l'art. 248 Cp cal comprovar que hi va
concórrer engany, error i disposició patrimonial, de la mateixa manera que perquè se satisfaci el tipus
de l'assassinat de l'art. 139 és necessari que a més d'haver matat hi concorri traïdoria, preu o
encrueliment). A més, en els delictes que consisteixen en la producció d'un resultat (com l'homicidi), és
necessari que hihagi:
1) RELACIÓ DE CAUSALITAT entre l'acció i el resultat.
2) IMPUTACIÓ OBJECTIVA del resultat (que requereix la constatació de la creació d’un risc
jurídicament desaprovat i la concreció d’aquest risc en el resultat).
*Si es tractés d’un delicte omissiu, caldrà constatar la concurrència dels requisits típics que li són
propis (tant els comuns a l’omissió pura i a la comissió per omissió,com els privatius d’aquesta
última (art. 11), si és el cas: imputació objectiva del resultat a l’omissió, posició de garantia i
equivalència amb la conducta activa).

Esquema estructura delicte - Dret penal 1 – Universitat Oberta de Catalunya

B) Examen del TIPUS SUBJECTIU.
B.1. La constatació de DOL.
-És possible que hi hagi un ERROR DE TIPUS (ignorància o coneixement defectuós delselements del tipus objectiu que exclou el dol; p. ex., el cas de qui en una cacera dispara
sobre alguna cosa que es mou creient que és un animal, quan en realitat es tractava
d'un altre caçador). Aquest error, regulat en l’art 14.1 Cp, pot ser de dues classes:
a) INVENCIBLE: exclou la responsabilitat criminal.
b) VENCIBLE: la infracció es castiga, si escau, com a imprudent (la forma de
comissióimprudent d'aquest delicte ha d'estar expressament prevista).
-També hem estudiat modalitats específiques d'error de tipus: error sobre el curs causal
(entre d’ells, els supòsits de dolus generalis), error en el colp o aberratio ictus, error
sobre l’objecte o persona, etc.
B.2. IMPRUDÈNCIA:
-Ha d'examinar-se el
ordinària/professional).

tipus

d'imprudència

de

què

es

tracta(greu/lleu,

-Cal tenir molt en compte que només pot castigar-se pel delicte imprudent corresponent
quan el Codi ho preveu expressament (art 12 Cp). SISTEMA D’INCRIMINACIÓ TAXADA
o de numerus clausus.
B.3. ELEMENTS SUBJECTIUS DE L’INJUST. En cas que el tipus els exigeixi, ha de comprovar-se
la concurrència dels elements subjectius del tipus (p. ex., l'ànim de lucre en el furt, segons...