Esquema Historia De L'Art Barroc Sele

Historia de l'art

San Carlo alle Quattro Fontane
FITXA TÈCNICA
Títol: San Carlo alle Quattro Fontane
Autor: Francesco Castelli “Borromini”
Cronologia: 1634-1667
Estil: Barroc
Tipologia: església
Materials: maó i estuc
Localització: Roma
BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Francesco Castelli, anomenat Borromini, va ser l’arquitecte més original de la Roma barroca. El seu pare era picapedrer, oficique el jove arquitecte va heretar, doncs va tallar marbre per a la catedral de Milà. L’any 1619 Borromini es va traslladar a Roma, on va començar a treballar sota les ordres de Maderno a la Basílica del Vaticà i també va col·laborar amb Bernini al palau Barberini.
El seu primer gran encàrrec va ser l’església de San Carlino. Iniciada l’any 1634, Borromini hi va aportar el seu nou conceptearquitectònic basat en el moviment ondulant, tant en l’espai extern –planta i alçat– com en la façana.
DESCRIPCIÓ DE L’OBRA
Borromini estructura la façana de l’església de San Carlino en dos pisos. Cadascun es divideix en tres carrers a partir d’una combinació de columnes menors i columnes d’ordre gegant.
Ambdós cossos estan separats per un entaulament que reprodueix l’ondulació creada pel joc deformes còncaves i convexes que hi ha entre els carrers laterals i el carrer central, respectivament.
Al pis inferior, destaca el nínxol amb imatge de sant Carles Borromeu sota les ales de dos querubins. Al pis superior sobresurt l’edicle i el medalló sostingut per àngels que trenca l’entaulament. Tant el medalló com les columnes d’ordre gegant potencien la sensació de verticalitat i, per tant, delleugeresa.
La planta es pot definir a partir d’un espai central octogonal de costats ondulats, al qual s’han afegit dos elements semicirculars –vestíbul i capella major– a l’eix longitudinal.
En alçat, 16 columnes d’ordre compost habiliten portes, nínxols i capelles als intercolumnis, sobre els quals un entaulament segueix les formes capricioses de la planta i sosté les quatre voltes de quartd’esfera que cobreixen les capelles principals.
Entre elles, s’articulen quatre petxines àmplies que defineixen una cúpula ovalada espectacular, decorada amb cassetons geomètrics –octògons, creus i hexàgons– que es van reduint de mida seguint les lleis de la perspectiva. Aquest efecte permet augmentar la sensació d’espai interior, l’amplitud del qual es veu reforçada encara més per la llum blanca queemana de les finestres obertes al llanternó que corona la cúpula.
SIGNIFICAT
San Carlo alle Quattro Fontane, més coneguda com a San Carlino per les seves reduïdes dimensions, va ser construïda per l’orde espanyol dels Trinitaris Descalços, una congregació monàstica pobra i austera, la principal dedicació de la qual era obtenir fons per alliberar els cristians captius dels musulmans.
L’esglésiai el claustre (1638-1641) van ser la primera obra de Borromini en solitari, i la façana, l’última de la seva carrera. Aquesta particularitat fa que San Carlino sigui considerada una de les construccions més significatives de la seva trajectòria, i és a la vegada una de les arquitectures més singulars del barroc italià.

Apolo i Dafne

FITXA TÈCNICA
Títol: Apol·lo i Dafne
Autor: Gian LorenzoBernini
Cronologia: 1622-1625
Estil: Barroc
Tipologia: escultura exempta
Material: marbre
Temàtica: mitològic
BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Gian Lorenzo Bernini fou l’escultor més destacat del Barroc italià. Va aprendre l’ofici del seu pare, qui, a més, el posà en contacte amb mecenes importants com ara el cardenal Scipione Borghese, per qui va fer nombroses escultures amb poc més de 20 anys. L’any1623 esdevingué l’arquitecte i l’artista principal de la cort pontifícia del Vaticà i de Roma. D’ell en destaquen altres obres com el seu David (1623) o l’Èxtasi de Santa Teresa (1647-1652).
DESCRIPCIÓ DE L’OBRA
El valor principal de la peça rau en l’habilitat extraordinària de l’artista, que fou capaç de transformar un bloc de marbre fred, estàtic i sense expressió en una imatge de gran...