ESQUEMA SOCIALS TEMA 3

 ESQUEMA SOCIALS TEMA 3
1.1.Causes de la Revolució.
Finals del segle XVIII- en França hi havien amplis sectors socials que desitjaven canvis profunds. Hi va a haver una pujada de preus/auge en els negocis i la industria.
Burgesia: aconseguia beneficis economics elevats/TRETS:
topava reglamentacions que interferien en lliure comerç i producció
Ordenacio estamental impedia acces politic./Impulsats idees ilustrades reclamaven canvis politics ex:posar fi intervencionisme estatal, privilegis i absolutismes
Aristocracia: s’aferrava al antic model feudal. Privilegiats estaven preocupats per l’alçada de preus ja que vivien de rendes fixes/TRETS
S’esforçaven en consolidar i augmentar els seus priviletgis opasant-se a qualsevol intent de canvi.
Pagesos:Crisi economica va acabar de agreujarla situacio disminuint les condicions de vida de molts camperols/TRETS
L’augment d eles carregues feudals(com a reaccio disminucio dels seus ingressos)
Etapa de males collites 1780 va abocar a la miseria.
Alçada de preus agraris comportà fam i malestar al poble
Obertura mercat frances a prod. Anglesos implicà el tancament de negocis(augmentà l’atur)
1.2 Convocatoria dels Estats Generals
MinistreCalonne Noblesa: contribuir a pagar impostos per tal de alleujar la situacio
Es va oposar radicalment, al·legant només els E.Generals podien aprovar carregues fiscals.
Any 1788 obliga a Lluis XVI a convocar els EG(el any següent) despres de que la noblesa desencadenara una crisi politica. Els trets estaments varen elaborar els quaderns de queixes(recollien peticions al rei.
Eltercer estat, a més incorporaven aspiracions i propostes revolucionaries.
1788-1789 sectors es varen organitzar per aconseguir els mateix nombre de representats.
1.3 Ruptura del juliol 1789
5 de maig 1789 s’obrin els EG en Versalles. Reunions i deliberacions tenien un unic vot, fet que asegurava la imposicio dels privilegiats.
El tercer estat reclama una reunió conjunta i el vot per persona,pretensio que fou negada per el rei i comportà finalment la suspensió dels EG.
Els representats del tercer estat-reunir el 20 de juny i es varen constituir en l’Assamblea Nacional jurant no abandonar sense haver dotat la nació amb una constitució garantint els drets
El suport popular junt amb l’adhesio d’una part del clergat i una minoría nobiliaria, aconseguiren finalment que el monarca ceidira lesdemandes el 9 de juliol.
Estats Generals Asamblea Nacional Constituent.
Hi van arribar 20000 soldats per tal d’intervenir i acabar amb l’Asamblea.
Diputats varen fer una crida a la mobilitzacio -culminà el 14 de juliol assalt a la Bastilla Molts revolucionaris van formar la nomenada Guardia Nacional (Accions que consagraven la irrupcio de les masses en el proces revolucionari i laruptura del absolutisme.
Les noticies es varen extendre per tot el poble francés provocant episodis molt violents, incluint els llauradors que atacaven castells i incendiaven cases i arxius senyorials
1.4L’Asamblea Nacional Constituent(1789-1791)
Els diputats van legislar per abolir l’Antic Regim a més de satisfer una poblacio que era protagonista en els canvis politics.
Abolicio jurídica delfeudalisme(estaments,servitud personal, delmes,justicia senyorial)4 agost
Aprovacio dels Drets de l’Home i del Ciutadà(26 agost 1789):atorgava la condicio dels ciutadans a ser lliures i iguals davant la llei
Establia la sobirania nacional com a expressió de la voluntat general.
Es va iniciar la redaccio d’una Constitucio aprobada l’any 1791./TRETS
Definia una monarquía constitucional
Divisio depoders executiu(rei), legislatiu(Asamblea) i judicial( jutges).
Sufragi censatari:limitava la participacio dels ciutadans actius
Imposar nova divisio territorial: establint llibertat de comerç
Ciutadans iguals davant la llei
Augmentar els impostos directes sobre les fortunes
Garantir la llibertat de empreda i prohibicio de qualsevol associacio gremial etc..
Es va separar l’Esglesia del Estat,...