Esquema i comentari dels diferents models antropològics (monista, dualista ...)
Plató ens introdueix al Dualisme que està present dins el pensament occidental encara que les seves arrels provenendel món oriental. Aquest aspecte és molt important quan ens plantejam un debat inter-religiós, malgrat totes les diferències que hi pugui haver entre Cristians, Jueus, Musulmans, i altres tradicions,al final hi ha una base comuna que va ser incorporada dins Grècia per influència de Pèrsia, Mesopotàmia, Egipte, ...
El Dualisme: la realitat té dos principis completament separats que no es podeninterconectar encara que sí poden coexistir. És molt comú el dualisme existent en la lluita entre el bé i el mal (Dualisme Ontològic), però el Dualisme es dóna en qualsevol àmbit del coneixement queapel•la a dos principis explicatius, irreductibles entre si, per donar compte de la realitat que es pretén explicar. El dualisme metafísic explica l’existència i constitució de lo real.
La distincióplatònica entre la realitat sensible i la intel•ligible, o la distinció cartesiana entre substància extensa i substància pensant, es consideren formulacions clàssiques del Dualisme.
El Dualismeontològic té dos àmbits diferenciats: l’ànima i el cos. Davant la mort del cos desapareix i l’ànima segueix el seu camí (aquest esquema sempre ha estat molt atractiu per les religions ja que sempre hi hauna presència divina)
El Monisme: terme procedent del grec “monos”, que significa etimològicament un. Aquesta doctrina pensa, creu que tots els aspectes de la matèria i l’esperit, lo físic i lopsíquic són aspectes idèntics en la seva essència per ser aspectes d’una mateixa substància.
Al llarg de la història els Atomistes afirmaven que la persona humana està composta per àtoms, partículesindivisibles, materials. Tot és una agregació d’àtoms. La persona té uns àtoms subtils que formen l’ànima. Els àtoms sublims, que són aeris, es van perdent i quan no en queden es produeix la mort.
Al...
Regístrate para leer el documento completo.