esquema

LES TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA
1. LA CONSOLIDACIÓ DE LA PROPIETAT PRIVADA DE LA TERRA

 Als governs liberals va haver una nova concepció jurídica dels drets de propietat, que implicava la liquidació de les formes pròpies de l’Antic Règim i la consolidació de la propietat privada com a element essencial de la nova organització capitalista de l’economia.

 Els llauradors seguien pagantels vells drets feudals i van emprendre una reforma agrària liberal on l’objectiu era alliberar la terra de les través que posava l’Antic Règim al desenvolupament de la propietat privada i de l’economia de mercat.

 Les mesures per a que la terra poguera ser comprada i venuda lliurement van ser:
• L’abolició dels senyorius i els drets jurisdiccionals.
• La desvinculació de la propietatprivada.
• La desamortització de les terres de l’Església i els ajuntaments.

2. ELS EFECTES DE LA REFORMA AGRÀRIA

 L’abolició dels senyorius i dels drets jurisdiccionals.
• Va implicar la pèrdua de les atribucions jurisdiccionals dels senyors.
• Molts llauradors aspiraven a poder accedir a la propietat de la terra que cultivaven però els tribunals van decidir a favor de la noblesa a no serque els llauradors tingueren documents (contractes).
• L’antic senyor va esdevenir el nou propietari agrari i molts llauradors van passar a la condició de jornalers.

 La desvinculació de la terra i les desamortitzacions van permetre que milers de propietaris eixiren al mercat i van comportar una modificació profunda de la propietat territorial.

 L'esperança del liberalisme progressistamitjançant la desamortització no es va aconseguir, perquè van comprar terres els qui ja les tenien i els qui tenien recursos per adquirir-les. El fet que la majoria dels compradors no foren els cultivadors directes han portat a considerar la desamortització com una de les grans oportunitats perdudes per a fer una reforma en l'estructura de la propietat.

 La desamortització no va complir lesesperances, però va complir:
• Finançar la guerra contra el carlisme
• Pal•liar la greu situació de la hisenda publica
• Fomentar la construcció del ferrocarril
• Posar una proporció considerable de terra de cultiu a mans d'individus que tenien més interès per augmentar els beneficis.



3. ELS LÍMITS DEL CREIXEMENT AGRARI

 La conseqüència més importat de la reforma agrària liberal va serl'augment de la superfície agrària cultivada i es va aconseguir prescindir de les importacions de cereals, i d'aquesta manera es van aconseguir un creixement sostingut de la població.

 La major expansió de cultius es va produir en els cereals. El segon gran protagonista va ser la vinya, que es va convertir en un producte d’exportació. També es va estendre el cultiu de dacsa, i sobretot el dela creïlla.

 La ramaderia ovina va patir un retrocés notable, com a conseqüència del descens de les exportacions de llana. En canvi va augmentar la cabanya porcina.

 L'augment de la producció agrícola es va aconseguir gràcies a un increment de la superfície cultivada i no com a resultat de la modernització de les tècniques de cultiu.

 El lent augment de la productivitat es pot atribuira un marc natural poc favorable degut a no fomentar la millora tècnica. Aquest és el cas de les petites propietats (minilatifundis) de la submeseta nord i de Galícia, la producció de les quals era insuficient per alimentar una família.

 La gran propietat (latifundi), predominant a Castella la Mancha, Extremadura i Andalusia, tampoc va millorar la productivitat. No estava interessada eninvertir per a cultivar millor, sinó en l’obtenció de beneficis fàcils. Aquesta situació va frenar la innovació agrícola i va assumir els llauradors sense terra en unes condicions properes a les de subsistència.




















L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
1. EL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ

 La població espanyola va tindre un augment, però va ser un dels més baixos del continent....