esquema

DEL MITE A LA FILOSOFIA. Esquema número 1
Grècia. Característiques culturals i socials

MYTHOS

a) Significat –Evolució
b) Contingut
c) Categories

d) Visió del món

-

No llibres sagrats
No casta sacerdotal
No sistema educatiu organitzat
Transmissió oral
Poetes:
- Flexibilitat i adaptació segons auditori
- Més proximitat homes/déus
- Déus: models no massa edificants
- Mésllibertat de crítica

- “Expressió”
- “Allò que es diu en forma de conte”
- “Històries tradicionals de déus i herois”
- Missatges importants sobre la vida en general i sobre la vida social en particular
- Cosmogonia: formació de l’univers
- Formació dels déus de l’Olimp.
- Relats herois més antics.
- Relats herois més joves.
- Invencions posteriors.
- Personificació i divinització forcesnaturals.
- Comportament arbitrari d’aquestes divinitats (cap norma fixa)
- La MOIRA, el destí, com a força abstracta, per damunt dels propis déus. Força inexorable.

DOS MODELS MÍTICS SUCCESSIUS: ORIGEN DE DUES LINIES DE PENSAMENT FILOSÒFIC
1)

El model genètic (Arbre genealògic)

2) El model d’un ordre permanent sota el govern de
Zeus.
- Zeus dirigint l’ordre mundial mitjançant laDIKÉ o
justícia: equilibri dels interessos oposats dels diferents
déus, malgrat les contínues tensions.

Presocràtics materialistes.
Recerca de l’Arjé o element
primordial o “mare” de totes les
coses.
“Com són les coses?”
Heràclit
“Què vol dir que les coses SÓN?”
Rebuig del model genètic.
Permanència en mig del continu
canvi: El Foc.

Milesis:
- Tales: aigua
- Anaximandre: ápeiron(indefinit)
- Anaxímenes: aire (quantificació
- Inaugura el pensament abstracte.
- Desconfiança en els sentits (doxa)
- Esforç a través de la raó (lógos)
- Recerca de l’essència:
- allò que no canvia malgrat els canvis
d’aparences.
- Inici de la FILOSOFIA: el problema
del canvi. El significat del “SER”

EL PROBLEMA DEL CANVI. FILOSOFIA ANTIGA. Esquema número 2.
Període Físic

MonistesDificultats
Heràclit

- Canvi (som i no som). “ Lluita de contraris”

Parmènides

- Lógos: Copsar allò constant (harmonia de contraris)
- Reflexió sobre la coherència de les paraules.

Heràclit/Parmènides
Pluralistes

Insatisfacció
Plató

Aristòtil

COM SÓN LES COSES ?
- Milesis (Tales, Anaximandre, Anaxímenes)
- Pitagòrics.
Què vol dir que les coses són?
(Reflexió idiscussió sobre el significat de “CANVI”)

La teoria de les
idees

Insatisfacció

Recerca sobre l’arjé de les coses
Confusió sobre els significats del verb ser
a) Existir
b) Posseir determinada qualitat
Una cosa era i es convertia en una altra
(contrari).
Convertir-se en el que no és.
Crítica al monisme
(immutabilitat del ser)
“El ser és i el no-ser no és”

- El que és no pot no serquelcom.
NO-SER: desaparèixer de l’existència.
De l’Ú (arjé) no pot sorgir una multiplicitat.
(La suma del ser ha de ser constant)
Introducció al pensament abstracte i racional
- Salvar el món de les aparences.
Resposta a la lògica implacable de Parmènides:
(La suma del ser ha de ser constant).
- Que es combinen en proporcions diverses
- En comptes d’un sol (Arjé), varis o infinits arjés:segons els autors
Anaxàgores, Empèdocles, atomistes...
- Davant l’explicació del canvi = Fisis = vida.
- El món flueix imparable, mentre que el
llenguatge/pensament (Lógos) fixa i separa.
- Els sentits copsen els canvis (fenomen = aparença).
La raó copsa allò que no canvia, allò que és etern
- Oposició entre
= IDEA
veritat = episteme = raó = autèntica realitat, i
aparença = doxa = sentits= falsa realitat,
enganyosa i passatgera
- Acte i Potència
- La Fisis flueix (canvia) vers una finalitat. .
- Aquest moviment/canvi/aspiració és diferent segons les
distintes espècies.

Les coses són el que són (acte) = aglà, però
poden arribar a ser una altra cosa (potència) =
alzina.
Aspira a assolir quelcom (Teleologisme).

PLATÓ.. Esquema número 3.

- Seguidors d’Heràclit...