Esquemes De La Filosofia De Nietzsche1

El vitalisme de Friedrich Nietzsche
Crítica a la cultura occidental
En el fons és una critica a la metafísica
occidental (base de tot pensament).
Diagnòstic:
•  Per a Nietzsche la vida és
varietat multiforme, canvi continu,
contradicció, creació i destrucció
unides en un etren esdevenir.
•  És la perspectiva d’Heràclit.

Arrels d’aquesta
tergiversació:
Sòcrates
•  Abans de Sòcrates,
s’entenia lavida com un fet
inexplicable davant del qual
s’adoptaven dues vies
complementàries
(expressades en la tragèdia)
que qualificà d’apol·línia
(ordre, raó...) i dionisíaca (el
torrent de la vida).
•  Amb Sòcrates l’element
apol·lini s’imposa sobre el
dionisíac, imposant així la
racionalitat sobre els valors
vitals.

La filosofia, el discurs lògic, ha estat, sobretot des de
Sòcrates, l’origen d’ungran error, d’una gran mentida
que ha perdurat fins als nostres temps, i que ha estat la
causa de la decadència d’Occident.

• Es tracta d’una crítica
radical (va a les arrels).
• No utilitzà la raó, la
lògica, els conceptes, ni
respectà els principis
supems de la lògica.
• Substituí els conceptes
per metàfores i els
raonaments per aforismes.
• Filsosofar amb el martell.

Tesi:
Aquest error haconsistit en la tergiversació de
l’autèntica realitat, que és la vida. Ara de la vida es
passa a valorar la unitat, l’estabilitat, la permanència
(perspectiva de Parmènides).

Instrument de la
tergiversació: el
llenguatge
•  Com que els conceptes, que
són universals i permanents,
s’expressen amb paraules,
hem cregut que aquestes
representen quelcom real,
estàtic, permanent: les idees
platòniques (lesessències),
l’autèntica realitat, i que els
individus són aparences.
• Hem oblidat el caràcter
instrumental de les paraules.
• Amb les paraules, enteses
així, s’ha construït el discurs
lògic basat en la idea distinció
entre veritat i falsedat.

El procés de
tergiversació: nihilisme
•  El curs que ha seguit
aquesta tergiversació
Nietzsche el qualificà de
nihilista, el procés pel qual esdesvaloren els valors
autèntics, els de la vida, i es
substitueixen per uns altres
que són realment l’expressió
del no-res.
• El nihilisme segueix tres
etapes: l’escissió platònica
(dos mons), la introducció del
monoteisme judeocristià i la
Il·lustració i l’idealisme
alemany amb l’ateisme.

L’última conseqüència
del nihilisme: “la mort
de Déu”.
• La tercera etapa nihilista
culmina amb la “mort de Déu”.
• Déu en la tradició històrica
d’Occident ha representat
l’origen, el destí i el sentit del
món humà i de la naturalesa.
•  La “mort de Déu” significa
que la vida humana perd tot
significat transcendent, els
valors que representa ja no
tenen vigència.
• Aquesta mort comportà que
el nihilisme actiu desplaçà el
nihilisme passiu o decadent.

El vitalisme de Friedrich Nietzsche
Les bases de lafilosofia de Nietzsche: La filosofia de la diferència.
La metàfora
• No és producte d’un
discurs racional, sinó de
la imaginació exaltada.
• Ens pot mostrar les
múltiples perspectives
de la realitat perquè no
és tancada, definida,
com el concepte, sinó
oberta sempre a noves
interpretacions.
• No es fonamenta en
cap mena de causalitat
lògica.
• És creativitat.

Voluntat de poder
• El món, la realitat,la vida,
l’ésser humà, en
transformació constant, és
voluntat de poder.
• Cal entendre-la com el
conjunt de forces presents en
tot el real que el modifiquen
contínuament sense deixar
de ser ell mateix.
• És voluntat de ser i
esdevenir més complet, és
voluntat de vida més rica i
plena, és afany de superació
i de creació de noves formes,
de nous valors.

Perspectivisme
• Prepara i habitua l’ésserhumà a veure les coses des
de la diferència, des de
punts de vista diversos.
• Hi ha diversitat de
perspectives des de les
quals es pot accedir a la
realitat multiforme.
• Com el politeisme olímpic,
on cadascun dels déus
mostra una possible visió
del món i no n’hi ha cap que
sigui la veritable, l’autèntica.

La Veritat
• De la mateixa manera que no
hi ha realitats absolutes,
tampoc hi ha veritats...