Esquizofrenia

Estudi de l’esquizofrènia

1- Què és l’esquizofrènia i en què consisteix?

L’esquizofrènia es una malaltia cerebral complexa en la que es produeix un funcionament defectuós dels circuits cerebrals que provoca un desequilibri entre els neurotransmissors. El funcionament defectuós s’associa amb anomalies estructurals i alteracions funcionals en determinades àrees del sistema nerviós central.Un dels neurotransmissors implicats en aquesta malaltia es la dopamina, i molts dels fàrmacs utilitzats intenten actuar sobre ella. També existeixen altres neurotransmissors implicats com la serotonina i el glutamat.
És una malaltia que afecta a milions de persones al món. Es calcula que de cada 100 persones, una la pateix. Generalment apareix en adults joves.
No es pot dir que sigui unamalaltia d’un determinat perfil de persones, es presenta similarment en tots els nivells socioeconòmics, en les diferents cultures i a ambdós sexes.
¿Què no és la esquizofrènia? La estigmatització de moltes malalties mentals ha fet que hi hagin opinions confuses i errònies que s’han de fer front perquè no defineixen aquesta malaltia.
* No es tracta d’un estat de doble personalitat.
* No esfruit de d’una baixa escolarització.
* No es el resultat d’un trauma psicològic infantil.
* No existeixen culpables en l’origen de l’esquizofrènia.

2- Causes

L’origen de l’esquizofrènia no es coneix amb certesa. No obstant, en els últims anys s’han aconseguit alguns avenços que permeten assenyalar a diversos factors responsables del trastorn:

* Alteracions precoços deldesenvolupament del cervell. Pot tenir origen en alteracions del desenvolupament cerebral molt precoçment, en concret, durant el desenvolupament del cervell dels embrions.
* Predisposició genètica. Encara que el mecanisme de transmissió no es coneix, si se sap que el risc de patir la malaltia és més gran que quan hi ha antecedents familiars de la mateixa, que si aquests antecedents no som presents.No obstant això, la presencia d’antecedents no es una condició necessària ni suficient, molts pacients no els presenten i molts sans si. Això indica que altres factors no genètics també són molt importants en la gènesi del trastorn.
* Infeccions a l’embaràs i complicacions al part. Està en estudi si algunes infeccions per virus que pateixi la mare durant l’embaràs poden ser responsablesd’alteracions del desenvolupament cerebral normal del fetus i que, a certa edat, provoquin la malaltia. D’altra banda, s’ha relacionat aquest trastorn amb complicacions durant el part (traumatismes, anòxia cerebral).
* Alteracions en substancies del cervell. S’ha descobert que diverses substàncies anomenades neurotransmissors, i que s’encarreguen de que les neurones es comuniquin adequadament, podenestar desequilibrats en l’esquizofrènia. Els estudis sobre aquetes substàncies estan sent molt importants per al disseny de fàrmacs cada vegada mes efectius.
* Consum de substancies tòxiques.
* Estrés.
* Incompliment de la medicació com a factor de recaiguda.

3- Símptomes característics de l’esquizofrènia

SIMPTOMES POSITIUS: es coneixen així les percepcions, idees icomportaments patològics que presenta el malalt, però que no apareixen en la població general. No s’ha d’atribuir a que el malalt s’inventa coses, ja que ell realment creu que les esta vivint en aquesta nova i pròpia realitat percebuda. En aquest moment no te consciencia de la seva malaltia i no es recomanable contraposar de manera dràstica les seves idees amb la dels familiars.

* Idees delirants: sonaquelles creences personals que té el malalt, creu absolutament convençut que estan passant quan no es així. Aquest deliris poden ser:

* De persecució
* De perjudici: un membre de la família o un veí el vol enverinar
* Hipocondríacs: creu que algun òrgan no li funciona
* Gelosia: convençut de que la parella li es infidel
* Megalòmans: creu tenir capacitats sobrenaturals...