ESQUIZOFRENIA



L'ESQUIZOFRÈNIA

El concepte d'esquizofrènia té el seu origen en dos termes grecs: schizo ("divisió", "escissió") i phrenos ("ment"). Qui pateix aquest trastorn presenta, en poques paraules, una ment partida en dues: una porció que es relaciona amb la realitat i una altra que interactua, en major o menor grau, amb un món imaginari.
QUÈ ÉSL'ESQUIZOFRÈNIA ?
És una malaltia mental greu. Es tracta d'un desordre cerebral que deteriora la capacitat de les persones en molt diversos aspectes psicològics com el pensament, la percepció, les emocions o la voluntat, és a dir, pèrdua de contacte amb la realitat (psicosi), al·lucinacions, deliris (creences falses ), pensament anormal i alteració del funcionament social i laboral.Etimològicament significa «ment escindida». Amb aquest terme, es volia subratllar les alteracions en el pensament que presenten aquests pacients.
CAUSES
L'origen de l'esquizofrènia no es coneix amb certesa. No obstant això, en els últims anys s'han aconseguit alguns avenços que permeten assenyalar diversos factors responsables del trastorn:
Alteracions precoços del desenvolupament del cervell. Estudis mitjançanttècniques histopatològiques modernes i altres mitjançant tècniques de neuroimatge, com la ressonància magnètica nuclear, han detectat anomalies en l'estructura de determinades regions cerebrals. Altres tècniques, com la tomografia d'emissió de positrons, han permès observar algunes alteracions en el funcionament del cervell d'aquests malalts, en comparació amb el de persones sanes. Conjuntament,aquestes troballes recolzen la teoria que l'esquizofrènia pot tenir el seu origen en alteracions del desenvolupament cerebral molt precoçment, en concret, durant el desenvolupament del cervell embrionari.

Predisposició genètica. Tot i que el mecanisme de transmissió no es coneix, sí se sap que el risc de patir la malaltia és més gran quan hi ha antecedents familiars de la mateixa, que si aquestsantecedents no són presents. No obstant això, la presència d'antecedents no és una condició necessària ni suficient; molts pacients no els presenten i molts sans, si. Això indica que altres factors no genètics també juguen un paper important en la gènesi del trastorn.

Alteracions en substàncies del cervell. S'ha descobert que diverses substàncies anomenades neurotransmissors, i que s'encarreguenque les neurones es comuniquin adequadament, poden estar desequilibrats en l'esquizofrènia. Els estudis sobre aquestes substàncies estan sent molt importants per al disseny de fàrmacs cada vegada més efectius.

Infeccions de l'embaràs i complicacions del part. Està en estudi si algunes infeccions per virus que pateixi la mare durant l'embaràs, poden ser responsables d'alteracions deldesenvolupament cerebral normal del fetus i que, a certa edat, provoquin la malaltia. D'altra banda, s'ha relacionat aquest trastorn amb complicacions durant el part (traumatismes, anòxia cerebral).

SÍMPTOMES
Hi ha dos grans problemes en relació amb els símptomes de l'esquizofrènia. El consisteix que, els símptomes en la seva major part són subjectius, és a dir, només el pacient els experimenta, amb la qualcosa no poden ser comprovats. El segon, és que l'esquizofrènia és una malaltia que presenta molts i variats símptomes però cap és específic d'ella, sinó que també poden estar presents en altres trastorns mentals. Actualment es divideixen els símptomes en dos grans grups:
Els positius consisteixen en aquelles manifestacions anormals que experimenten o fan els pacients, com veure coses que noexisteixen (al·lucinacions) o pensar que ocorren coses que no són veritat (deliris).
Els negatius consisteixen en aquelles manifestacions que fan pensar que el subjecte està perdent capacitats per pensar, sentir o fer coses amb normalitat. Per exemple, deixar de parlar amb fluïdesa, tenir interès per les coses o les persones, per aixecar-se cada dia a treballar, etc. És habitual que, amb el pas del...