Esqume anàlisi obra arquitectònica

Conceptes fonamentals de l'art

• ABSIDIOLA. Absis secundari o de rang inferior respecte un absis principal. Podien complir la funció de petites capelles radials. Absidioles d'una eglésia.
• ABSIS. Part de l'església situada a la capçalera que sobresurt de la façana posterior i que, generalment, té planta semicircular o poligonal. L'absis en una església.
• ABSTRACCIÓ. Art no figuratiu, és adir, que empra colors, formés, línies i altres recursos que no es relacionen amb cap forma que es pugui identificar. Constituteix un llenguatge autònom que existeix independentment del món real o figuratiu.Vasily KANDINSKY. Composició VI (1913).
• ÀCRÒPOLIS. Part alta i fortificada de la polis on es trobaven els temples i alguns edificis públics. L'acròpoli d'Atenes.
• ÀDITON. Segona cambra queen alguns temples es troba connectada a la naos
• ÀGORA. Plaça pública de les polis gregues envoltada d’edificis porticats que feia les funcions de lloc de reunió, mercat i d’assemblees. Era el nucli de la vida de les polis. L'àgora d'Atenes al segle IV a.C.
• AIGUAFORT.  Tipus de gravat en el qual la tinta es diposita a les parts gravades o buidades. GOYA. El somni de la raó produeix monstres.• APARELL. En arquitectura fa referència a les diferents formes de tallar i disposar els materials constructius d'un mur.Tipus d'aparell
• ARCUACIÓ. Estructura vertical de sustentació formada per una successió d'arcs. Una arcuació.
• ARTS & CRAFTS. Corrent artístic anglès creat per William MORRIS a la dècada de 1860 el qual, tot rebutjant la creació en massa que es començava a produir a laseva època, va proposar un retorn als oficis artesans i a les formes tradicionals de l'art. 
• AQUAREL·LA. Tècnica pictòrica que utilitza colors preparats amb aigua. Aquests s'apliquen amb un pinzell sobre un paper o cartolina. Segons la quantitat d'aigua que s'apliqui, el color serà més o menys transparent. Albrecht DÜRER.Llebre jove (1502). 
• ÀRQUITRAU. Estructura basada en línies verticals ihoritzontals. En els temples grecs designa la part inferior de l'entaulament que es recolza directament sobre les columnes.
• ÀRQUIVOLTA. Conjunt d'arcs que formen una portalada
• ATRI. I.En una domus romana, era un pati porticat amb un IMPLUVIUM, des d'on s'accedia a diferentes estances.Era el centre de la vida domèstica. II. Pòrtic o vestíbul que precedia a alguns temples i edificislaics.  Planta de la Basílica de Sant Pere on es veu l'atri.
• BASSAMENT. Plataforma de tres graons damunt la qual es basteix el temple. El seu nivell superior s’anomena estilobat.
• BEATUS. Terme que serveix per designar l'obra del monjo BEAT DE LIÈBANA Comentaris a l'Apocalipsi de Sant Joan.Aquest monjo del monestir de Santo Toribio de Liébana (Cantabria) va escriure aquesta obra al segle VIII per acombatre l'heretgia adopcionista. Des de llavors, el terme "beat" o "beatus" serveix per a designar qualsevol de les nombroses còpies il·lustrades que d'aquesta obra es van fer a l'Espanya medieval entre els segles X i XIII. "Els quatre genets de l'Apocalipsi." Beatus de la Universitat de Valladolid
• CAEMENTICUM (Opus). Tipus d'aparell en el que s'empra argamassa o morter barrejat amb pedres.• CALCOGRAFIA. Gravat que empra una matriu o planxa de metall per a fer l'estampació.
• CARDO. En els campaments o ciutats de planta hipodàmica romanes, carrer amb orientació nord-sud. Hi ha via elCARDO MAXIMO (principal) i els CARDINES MINORES (secundaris)
• CARIÀTIDE. Columna esculpida amb forma de dona. El seu nom prové de la ciutat de Caria, d'on van provenir nombroses esclaves durant les GuerresMèdiques. Una cariàtide.
• CARTÓ. Estudi previ a l'execució d'un quadre que sovint es feia damunt d'un cartó, d'aquí el nom. També pot fer referència a un model per a tapissos, vidrieres, frescos o mosaics.
• CAVEA / KOILON. En els teatres, eren les grades on seien els espectadors. Estaven construïdes en el vessant d’una muntanya o d’una vall. Estava dividida en diferents pisos mitjançant...