esquí

ESQUÍ

Hi han tres modalitats d’esquí :

Esquí alpí: és una modalitat d'esquí, que consisteix a lliscar sobre pendents coberts de neu amb esquís llargs i amples subjectats a cada peu ja que el centre de l'esquí és justament sota del genoll.

L'esquí alpí va evolucionar de l'esquí de fons quan les infraestructures dels remuntadors va construir-se a les estacions de muntanya per remuntarals esquiadors fins al capdemunt de les pistes, permetent gaudir diverses vegades del descens de pistes que d'una altra manera seria massa cansat de pujar.

Esquí de fons o nòrdic: pertany a la família de l'esquí nòrdic, per això sovint s'utilitza indistintament, i consisteix a desplaçar-se per superfíciesnevades amb l'ajuda d'esquís. És possible practicar-lo en neus de qualsevol classe, però ala pràctica només es fa servir en pistes preparades i en pendents suaus.

Esquí de muntanya: també anomenat esquí de travessa i esquí alpinisme, és una modalitat d'esquí que no precisa de zones preparades ni senyalades i que té com a objectiu fer l'ascensió i el descens d'un pic, una travessa o una excursió.

Com altres activitats de muntanya, es tracta d'un esport de risc. Cal material i equipespecífic, així com una preparació física i capacitat tècnica que depassa de molt el simple domini de les habilitats de descens.

Snowboard: és un esport extrem d'hivern, en què s'utilitza una taula de surf de neu per lliscar sobre un pendent coberta per neu. L'equip bàsic per practicar-són l'esmentada taula, les fixacions i les botes. Es va convertir en esport olímpic d'hivern el 1998.Telemark: és una tècnica d'esquí que va néixer el 1825 de mans de Sondre Norheim, considerat pare de l'esquí modern. El nom d'aquesta modalitat prové d'una província Noruega anomenada Telemark, on Sondre va inventar aquesta forma de fer girs sobre les taules d'esquiar.

La característica més notable d'aquesta tècnica és que el taló no està fixat a la taula, i és necessari gairebé agenollar-se sobreels esquís a l'hora de realitzar els girs.


Salts d’esquí: és un esport olímpic d'hivern que consisteix a baixar sobre esquís per una rampa per agafar velocitat i després iniciar el vol amb l'objectiu d'aterrar el més lluny possible.

Esquí acrobàtic: és una forma d'esquí present als Jocs Olímpics d'hivern. Es tracta d'una modalitat de competició d'esquí artístic i acrobàtic que consisteixen un descens per una pista al llarg de la qual cal fer una sèrie de passes, cabrioles i piruetes acompanyats d'altres moviments acrobàtics harmonitzats amb música.



Estacions d’esquí dels Pirineus:


Catalunya


































Aragó






























FrançaMaterial i indumentària per esquiar:

Botes per esquiar
Esquis
Pals d’esquiar
Samarretes tèrmiques com a roba interior
Un polar
Mono per esquiar o un anorack o chaqueta per esquiar
Mitjons fins als genolls
Pantalons de xandall i si no es té un mono per esquiar uns pantalons d’esquí
Botes per a la neu
Gorro de llana osimilars
Guants impermeables i que permeten la flexibilitat en els dits
Ulleres per esquiar
Protector de llavis


Normes de comportament a les pistes

L'esquiador s'ha de comportar de manera que no posi en perill ni perjudiqui els altres.
L'esquiador ha d'adaptar la seva velocitat i la seva conducta a les seves capacitats personals, així com a les condicions generals del terreny i deltemps, l'estat de la neu i a les condicions de trànsit.

Trobar-se en una posició més elevada permet escollir la trajectòria que preservi la seguretat de totes les persones que esquien més avall.

L'avançament es pot fer per dalt o per baix, per la dreta o per l'esquerra, però sempre deixant suficient espai i tenint en compte les possibles evolucions de la persona avançada.

Després d'una...