Esser i esdevenir

 Per a Nietzsche, no hi ha res permanent o immutable, tot el que existeix, tota la realitat va canviant contínuament. La realitat no és, esdevé. La taula que percebem ara, ja no la podem tornar apercebre igual perquè ja ha canviat, és a dir, aquesta taula no sols és diferent a la resta de taules, també és diferent a si mateixa a cada moment que passa. A més, la nostra percepció de les cosestambé se renova a cada moment. D'aquesta manera, és possible obtenir coneixement sobre la realitat? La resposta de Nietzsche serà que no. La relitat podem experimentar-la, però mai conéixer-la, perquè noexisteixen les coses, sols els esdeveniments; tot és incaptable, fugaç, fluctuant.

Aquesta realitat tan enigmàtica ens desconcerta i podem arribar a odiar-la. Davant la falta de certesa i deseguretat d'aquest món, la filosofia i la cultura occidental ha arribat a afirmar que els sentits ens enganyen i que aquest món en el que vivim és una aparença. Darrere d'aquesta es troba l'autènticarealitat, la vertadera, que s'assoleix mitjançant la raó (Plató i la dialèctica, Descartes i el cogito, Kant i les categories del coneixement) o mitjançant la fe (cristianisme). Aquest món d'objectesinvariables que permeten el coneixement s'anomena metafísica, que es basa en la creença de que hi ha una relació entre realitat i raó. Per supost, aquest món és real, permanent, immutable i també ésinabastable pels sentits.

Per una banda tenim el món de l'esdevenir, el món aparent (dels sentits), i per l'altra tenim el món de l'ésser, de l'autèntic, el que val la pena (açò ho diuen els filòsofsoccidentals, no Nietzsche, per a que no se nos lie Mireia). El dualisme de Plató ha anat variant al llarg de la història però s'han mantés certes idees principals:
-Allò permament té més valor que allòcanviant.
-La raó és el camí per descobrir i conéixer el món vertader.

Els filòsofs són els culpables de combatre el món de l'aparença i de mantenir viva la idea del món vertader, per això són...