Estètica I Art Dossier 0113

coses d'art i
estètica

curs 2012-2013

1. Simbolisme
2. Més simbolisme
A. Pollock i Historias de Nueva York
B. Un nous qüestionari d'art i estètica: els mistos
C. Avui va de petons
D. Sobre la importància de la tècnica i el treball
feixuc...
E. El urinari o de Duchamp, obra més influent de
l'art del segle XX
F. Obra d'art i artista. Mondrian i Kandinski

1.SIMBOLISME
El TEXT:Per copsar el tema d'aquest capítol entrarem en una església
Mentre s'hi celebra la missa, fixem-nos en un dels fidels. En
aquell d'allà, per exemple. Els esdeveniments fonamentals de
la seva vida s'han celebrat aquí: el seu naixement (bateig),
l'adquisició de l'ús de la raó (primera comunió), la seva unió
conjugal (matrimoni), la mort dels seus éssers estimats
(funeral). El temps de lavida és per ell com una història. En
cadascuna d'aquestes cerimònies s'ha tancat un capítol i se
n'ha obert un altre. Així, ell també espera que s'esdevingui
l'últim...
Acabada la missa, entra un arquitecte amb un grup
de paletes. S'ha detectat algunes esquerdes a les naus laterals.
L'arquitecte desplega el plànol de l'obra i repassa amb els
paletes les mesures de l'edifici: l'alçada de lesnaus, el pes de
les columnes, etc. Ha calculat el resultant de les forces de la
volta i les parets, i indica els punts des dels quals s'han de
reforçar els contraforts. Si s'interpreten bé les instruccions del plànol, el problema quedarà
resolt. No hi ha cap dubte: som en una construcció regida per lleis universals, el
coneixement objectiu de les quals és fixat per la ciència.
Mentre espreparen les bastides, hi entra un grup
de músics. Formen un quartet de corda i vénen a assajar
el recital que hi faran divendres. El sacerdot, que ja s'ha
canviat de roba, els rep i els mostra l'església. Es tracta
d'una joia del gòtic: les figures del pòrtic, la rosassa, els
vitralls... El grup s'admira de la bellesa de tot el conjunt
i prova el so d'uns compassos. L'efecte és impressionant.
Nohi ha cap dubte: el recinte de l'església és una obra
d'art. Així ho apreciaran tots el divendres.
Els uns i els altres han vingut a l'església. Per cadascú
significa quelcom de diferent, però per tots és
l'església: així la defineixen i la distingeixen. Però saber
que això és una església suposa reconèixer en totes les
impressions que hem descrit la presència d'un únic concepte, d'un signecomú i al que ens
referim amb la paraula església -o amb qualsevol altra que signifiqui el mateix. Fixem-nos
en aquella aranya. Ni celebra la missa, ni calcula el resultat de forces, ni aprecia la bellesa
de l'arc del qual pensa En propietat, per l'aranya no hi ha església, com no hi ha institut ni
camp de futbol. Tampoc aquí hi ha dubtes: l'església només té sentit en el llenguatge delséssers humans.
Davant de què ens trobem? Podríem pensar que el tempre de culte, l'objecte de la física,
l'obra d'art i el concepte lingüístic són maneres diverses de referir-se a una única realitat:
l'església en si mateixa, la qual, diguem-ho així, romandria idèntica sota tan
diverses interpretacions. Però podríem invertir la perspectiva -com va fer Copèrnic amb la
Terra, te'n recordes?- isuposar que, ben pensat, els continguts esmentats -temple, objecte,
obra, signe- no són maneres relatives de representar una realitat absoluta i en si,sinó

maneres de produir una realitat diversa. Per entendre'ns: no hi ha església més que en la
mesura en què es fa present en una o una altra de les formes descrites. Concebuts des
d'aquesta perspectiva, cadascun d'aquells continguts és un símbol,una figura sensible amb
un significat universal.
M. Codina et al., Filosofia, 33
Aquí hi ha un bon exemple de la capacitat simbòlica de l'ésser huma. I pren la forma
d'una visita a una esglèsia.
1. De quina manera construeix el món l'ésser humà amb l'ajut de símbols?
2. Explica la frase en negreta i cursiva.
3. Per què no podem dir que per a l'aranya hi ha esglèsia?
4. Al teu llibre de...