estadisitca

ELS ORÍGENS DEL LLENGUATGE EN L’EVOLUCIÓ HUMANA:
Introducció:
Llenguatge atribut intrínsec de l’espècie humana.
Alguna cosa més que selecció natural:
EXAPTACIÓ:
Procés d’ampliació d’una adaptació determinada a funcions ≠ de l’originaria.
Característica: anatòmica, fisiològica o conductual.
Es pot «reutilitzar» per tasques ≠.
Exemple: llenguatge.
Àrees cerebrals del llenguatgeimplicades en altres processos cognitius que han estat decisius en l’evolució.
La funció no crea l’òrgan, és a dir, que si han evolucionat els individus ha estat perquè han sobreviscut els que tenien les característiques adequades segons el medi.
El puzle de l’hominització:
Introducció explicarà el ordre els nostres avantpassats.
1r existència dels sapiens i neandertals (en segon lloc estroba una mostra dels neandertals que van emigrar a Àsia, de manera similar als d’Europa, però aquests es van extingir).
Nostra herència= Homo Sapiens
1r gènere: AUSTRALOPITHECUS:
Fa 4 m.a
Estatura baixa, pes entre 30-40 kg.
Capacitat cranial 400-550 cmᶟ
Vegetarians
No fabricaven eines.
2n gènere: HOMO:
Fa 2,5 m.a
Fabricava eines afavorir capacitat com a carronyaires.
Vantrobat restes d’una reorganització cortical implicada en el llenguatge.
3r gènere: HOMO ERGASTER/ERECTUS:
Fa 1,8 m.a
Capacitat cranial 800-1000 cmᶟ
1r homínid en sortir del continent africà.
4rt gènere: SAPIENS:
150.000-200.000 anys.
Capacitat cranial 1.400 cmᶟ
Espècie que domina el món sencer.
1a PART: INDICADORS QUE FONAMENTEN LES HIPÒTESIS SOBRE ELS ORÍGENS DEL LLENGUATGE.
Es potsaber sobre els homos a través de mostres de fòssils.
UNA MIRADA AL PASSAT: registre fòssil i dades paleoantropològiques.
1. MOTLLES ENDOCRANIALS: a través d’ell es poden conèixer la mida del cervell que, segons Holloway, el volum cerebral s’ha mantingut constant en examinar ascles per descobrir que existeix una dominància en el pleistocè. Avui en dia hi ha els TAC- tomografics Axial.
2. APARELLFONADOR: Lieberman realitzar un estudi d’adaptacions laringobucals (fan possible la parla). Laitman concloure que australopitecs tenien laringe en una posició alta; en canvi, homo ergaster/ erectus en una part baixa.
3. APORTACIONS DE LA PALEOANTROPOLOGIA: referència a indústria lítica a com es comunicaven els primers homínids. Processos més importants van ser: domini del foc i enterraments.UNA MIRADA AL PRESENT: estudis comparats.
1. L’OBSERVACIÓ DELS PRIMATS: existència sistemes de comunicació sofisticats i alts nivells en l’organització social, però pocs indicis sobre com van poder ser els inicis del llenguatge humà.
Classificació ximpanzé en funció d’ús de pedres, bastons i fulles.
Aprenentatge: desenvolupament de models d’imitació.
Primeres investigacions ensenyar aenraonar a simis (va fracassar). Substituir llenguatge oral en sistemes alternatius de comunicació (llenguatge de gestos dels sords americans).
Investigació: explorar la ment dels simis. Establir codis de comunicació que permetin intercanvis. Similars al llenguatge humà.
2. DESENVOLUPAMENT INFANTIL: analitzar relació entre desenvolupament ontogenètic i filogenètic.
Estudiant inicis comunicacióen els infants identificar pautes evolutives.
Etapa preverbal ens comuniquem amb una eficiència creixent. Principi= protoconverses augmenta sintonia amb el seu entorn social.
Música i gest precursors de la comprensió del llenguatge oral.
Primeres paraules monosíl·labs redoblats o onomatopeies= l’objecte o l’animal pel so que fan.
3. PROTOLLENGUATGE DELS PRIMERS HOMÍNIDS: inicialmentparaules= només gestos (moviment amb un dit, etc.).
Com van fer el salt cap el llenguatge?
Necessitat de cooperació en la caça requereix sistema de comunicació eficient.
Clics es presenten com alternativa plausible per comunicar-se sense cridar l’atenció.
Bickerton devien comunicar-se per mitja del «pidgin» sistema de comunicació molt senzills de 2 o 3 paraules que s’encadenen.
2a...