Estat De Benestar

Pensament contemporaniMarcel Gabarró |
Comentari de text |
Informe Beveridge |
|
Aleix Clavell Garcia2n CAFE tarda |
31/03/2011 |

Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna. Universitat Ramon Llull. |

WATSON, Peter. Historia intelectual del siglo XX. Barcelona: Crítica, 2002.
Cap. XXI “Un viaje sin retorno” pp. 404 – 420

Aquest text escrit perWatson ens descriu de manera curada les idees que aporten dos personatges importants a la seva època, William Temple i William Henry Berevidge, i que acabarien sent les bases de l’actual model d’estat del benestar.

Temple aporta sis principis fonamentals pels quals hauria de regir-se la societat cristiana:
* Totes les persones tenen dret a una vivenda digne, per la qual cosa es necessari unapersona que controli les terres que poden utilitzar-se amb aquest o altres fins.
* Tots els nens tenen dret a rebre una educació fins als 18 anys i no els 16.
* Dret a rebre un salari just.
* Tots els ciutadans tenen el dret a donar la seva opinió sobre les directius q regeixen l’empresa. Tornar al model dels gremis medievals.
* Dreta disposar de temps lliure per gaudir enfamília o allò que ens agrada. També que les vacances estiguin remunerades.
* Defensa pel dret a opinar, culte i reunió.

Amb tot això l’autor no volia dir que les empreses no poguessin tenir els seus beneficis, al contrari, però que no fos a costa de perjudicar els treballadors.
Creia que adoptar certes mesures ajudaria als treballadors, i la societat en general, per exemple, que un tant per certdel salari es descomptés i s’utilitzés per pagar al mateix treballador en cas de baixa, accident, jubilació, … També era de la idea que cadascú ha de guanyar-se els seus diners, pel que segons ell, era necessari un impost de successions que liquidés els bens en dues o tres generacions.

Per altra banda, a finals del 1942, va succeir un fet anecdòtic, però no intranscendent, que va mobilitzar agran part de la societat, la qual venia d’una època de desgast generalitzat amb el crash de la borsa, la guerra, pobresa, depressió, etc. Beveridge, molt acertadament, demanant favors a tots els amics influents que havia anat fent durant les seves etapes professionals va aconseguir crear un clima de gran expectació sobre el seu informe. Tots estaven pendents de la publicació d’un informegovernamental que va exhaurí tots els exemplars i va ser número u en ventes. Aquest document, anomenat Informe Beveridge pretenia que a través del impost de la Seguretat Social hi hagués el dret legal de rebre diners en cas de jubilació, malaltia, discapacitats, atur, o altres situacions que portessin a les persones a la pobresa, semblant al que deia Temple. Aquest impost, regulat per l’estat, seriaabonat per tots els treballadors, se’ls i descomptaria de la nòmina.
En unes altres circumstàncies aquest informe que requeria un canvi de mentalitat i social tan gran no hagués triomfat, però entre la situació i la victòria inesperada a les eleccions de Gran Bretanya al 1945 del Labour Party en front els conservadors de Churchill es va generar un clima emprenedor i amb ganes de tornar a començar. Elpartit guanyador dirigit per Atlie va creure en els ideals de l’informe Beveridge.
Entre l’aplicació de l’Informe Beveridge i la regulació del mercat, política econòmica Keynesiana, es van començar a formar les bases del que s’anomenava Estat del Benestar.
Keynes era liberalista, però es va adonar que el primer principi de mercat que pretenia que aquest fos lliure no permetia sortir de lacrisis, per tant va veure que es necessitava la figura de l’estat per tal que aquest pogués regular i evitar la desfeta econòmica.
A nivell social s’instaurà una política basada en les idees del Informe Beveridge, el qual es basa en una absoluta responsabilitat de la societat que permet viure als jubilats,els que estan de baixa... No obstant, si els que treballen son molts més que els q estan...