Estats del benestar

8 Estats de Benestar

La prestació de diversos serveis d'assistència social per les autoritats públiques ha estat un aspecte clau del desenvolupament econòmic i social a Europa des de 1945. En els darrers 50 anys la despesa social en els països europeus s'ha duplicat en mida, de tal manera que ara sol representar al voltant del 50 per cent de la despesa pública i més del 25 per cent del PIB.Això reflecteix un augment massiu tant en la prestació del servei dels organismes de govern i en l'extensió dels programes públics de transferència de renda. Això significa que els governs europeus han adquirit directa i poderosa influència sobre les condicions de vida de tots els ciutadans. Tothom avui a Europa està estretament vinculada a l'Estat-nació en què viuen per la seva responsabilitat depagar impostos i cotitzacions socials, i pel seu dret a rebre serveis com l'educació i l'atenció sanitària i les prestacions en efectiu com les pensions.
La participació pública en la prestació d'assistència social no és, per descomptat, una creació de la postguerra. Bismark va inaugurar un sistema contributiu de seguretat social a Alemanya el 1881, i durant els següents 40 anys la majoria delspaïsos d'Europa va presentar una combinació de malaltia, atur, accidents i assegurança de vellesa per als grups dins de la població manual de treball. Però l'expansió de la provisió de benestar a partir de 1945 ha estat diferent de l'elaboració anterior, tant quantitativament i qualitativament. Després de la guerra de benestar ha estat cada vegada més incorporació, dibuix en grups com elstreballadors agrícoles, comerciants, empleats de coll blanc i els treballadors per compte propi, de manera que s'ha convertit, en la majoria dels països, pràcticament universal. També ha anat en augment expansiu en els seus objectius, a poc a poc en desenvolupament de respostes a problemes socials particulars a la promoció integral de la seguretat social "des del bressol fins a la tomba".
En aquest ampli decobertura - tant en termes de la població i les circumstàncies socials inclosos - que ha portat a molts comentaristes a descriure els sistemes de post-guerra europea de benestar com els estats de benestar ". Les agències públiques de benestar d'una determinada descripció representen actualment una part tan important de l'activitat governamental, i durant una part significativa de la interacció decada ciutadà amb l'Estat, que la naturalesa de l'Estat sembla haver estat canviat de manera fonamental. En lloc dels Estats nacionals europeus jugant el seu paper tradicional com a garant, per mitjà de l'exèrcit, la policia i el poder judicial, de la seguretat física dels ciutadans, que han arribat a adoptar una agenda molt més ambiciosa que inclou la prestació d'un nivell garantit de seguretateconòmica i social.
moltes conseqüències, bones i dolentes, s'han atribuït a aquesta expansió de l'activitat estatal en el sector social. Per exemple, identifica el Milward posterior a 1945 l'expansió de la despesa social, i l'extensió de serveis d'assistència social als grups anteriorment exclosos, com un element important en el procés de relegitimar dels Estats europeus devastats per la guerrade la nació. Una interpretació diferent ha estat proposat per Baldwin, que argumenta que el govern de la postguerra han revisat i adaptat els sistemes de benestar de suport per a crear aliances electorals entre els grups sotmesos a risc social comú i amb els estats de benestar similars també han estat acusats d'induir l'estancament econòmic i la ineficiència. A nivell individual s'ha generat elsbeneficis socials soscaven els incentius per treballar i estalviar, a nivell macroeconòmic, les despeses de benestar públic pot "fora multitud" - o reduir - la inversió privada. En aquest capítol s'avaluarà aquests punts de vista positius i negatius de l'expansió de l'Estat del Benestar. Les dues primeres seccions examinen les maneres de definir i mesurar els sistemes de benestar, ja que...