Estatut d'autonomia de Catalunya

L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA. IDIOMA, BANDERA I ORGANITZACIÓ. LA GENERALITAT DE CATALUNYA I LES INSTITUCIONS D’AUTOGOVERN. EL SÍNDIC DE GREUGES. LA SINDICATURA DE COMPTES.
1. L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA.
1.1. ANTECEDENTS.
El nou Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 és fruit de la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979, que va ser el primer Estatutd’Autonomia català posterior a l’entrada en vigor de la Constitució Espanyola de 1978.
Com a manifestació de la vocació constant d’autogovern de Catalunya, iniciada amb la creació de la Generalitat l’any 1359 a les Corts de Cervera, i passant per la Mancomunitat de 1914, la recuperació de la Generalitat amb l’Estatut d’ Autonomia de 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 i l’aprovació del’estatut d’autonomia de 1979, l’any 2006 s’aprova la reforma.
1.2. SIGNIFICAT DE L’ESTATUT.
L’Estatut d’autonomia és la norma institucional bàsica de la comunitat autònoma (art. 1 de l’EAC i 147 de la CE). Organitza i estructura les institucions polítiques de la Generalitat de Catalunya i disposa les normes bàsiques sobre les quals ha d’actuar, en el futur, la Generalitat.
El nou Estatutd’Autonomia, tal com s’assenyala al seu Preàmbul, serveix per afirmar els trets que el poble de Catalunya considera representatius de la seva identitat, i en desenvolupament dels quals s’aprova l’articulat del seu text:
Catalunya és un país ric en territoris i gents...
Catalunya és una comunitat de persones lliures...
L’aprovació de tots els ciutadans ha configurat una societat integradora...L’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també en els drets històrics del poble català, que, en el marc d’aquella, donen origen en aquest Estatut al reconeixement d’una posició singular de la Generalitat...
La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber, de la formació, de lacohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment, de la igualtat entre dones i homes.
Catalunya, per mitjà de l’Estat, participa en la construcció del projecte polític de la Unió Europea...
Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just.
1.3. EL PROCEDIMENT DEREFORMA DE L’ESTATUT DE 1979.
1.3.1. LA INICIATIVA.
La iniciativa va correspondre al Parlament de Catalunya en el marc del que establia l’article 56 de l’Estatut d’autonomia de 1979.
El Parlament va constituir, en el si de la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local, una ponència, integrada per representants de tots els grups parlamentaris, que va serl’encarregada de redactar la Proposta de reforma de l’Estatut.
L’aprovació de la reforma de l’Estatut requeria una majoria de dues terceres parts del Parlament de Catalunya, la tramitació posterior com a llei orgànica a les Corts Generals amb el vot favorable de la majoria absoluta del Congrés dels Diputats i, finalment, el suport dels electors catalans expressant mitjançant referèndum.

1.3.2.APROVACIÓ PEL PARLAMENT DE CATALUNYA.
El Parlament de Catalunya, en data 30 de setembre de 2005, va aprovar el text de proposta de reforma de l’Estatut d’autonomia per la majoria de dues terceres parts del Parlament, tal com exigia l’article 56 de l’EAC.
1.3.3. APROVACIÓ PER LES CORTS GENERALS.
La tramitació de la reforma de l’Estatut exigia la tramitació del text com a llei orgànica a lesCorts Generals, la qual es va portar a terme d’acord amb el següent detall:
El Ple del Congrés dels Diputats va aprovar la proposta de reforma de l’EAC en la sessió de data 30 de març de 2006.
El Ple del Senat va aprovar la proposta de reforma de l’EAC en la seva sessió de data 10 de maig de 2006.
1.3.4. REFERÈNDUM DEL 18 DE JUNY DE 2006.
Mitjançant el decret 170/2006, de 18...