Estatuto de autonomia

ESTATUT D’AUTONOMIA
DE CATALUNYA 2 0 0 6

L’Estatut del 2006 és una obra col·lectiva.
Hem demostrat una vegada més que Catalunya és forta
quan els catalans expressem lliurement la nostra voluntat.
Hem escrit una gran pàgina de la nostra pròpia història.

PA S Q U A L M A R A G A L L
President de la Generalitat de Catalunya

ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA

PREÀMBUL

Catalunyas’ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions
d’energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que
hi han trobat una terra d’acollida.
El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació
constant d’autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat –que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera– i en un ordenament jurídic específic,aplegat, entre altres recopilacions de normes,
en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han
estat diversos els intents de recuperació de les institucions d’autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre
altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb
l’Estatut del 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 il’Estatut
del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució del 1978 i l’Estat
de les autonomies.
La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una
història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb
la finalitat defer possible la construcció d’una societat democràtica i
avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya
i incardinada a Europa.

7

e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6

p r e à m bu l

El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la
seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntatd’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat
de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya.

• Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just.

Els poders públics estan al servei de l’interès general i dels drets de la
ciutadania, amb respecte pel principi de lasubsidiarietat.
És per tot això que, seguint l’esperit del preàmbul de l’Estatut del
1979, aquest Estatut assumeix que:
• Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat que la defineix i l’enriqueix des de fa segles i l’enforteix per als temps venidors.

El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la
ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a naciód’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article
segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.
En exercici del dret inalienable de Catalunya a l’autogovern, els parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés
dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble de Catalunya ratifica aquest Estatut.

• Catalunya ésuna comunitat de persones lliures per a persones lliures
on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit
compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones.
• L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l’esforç com a valor i amb capacitat innovadora i
emprenedora, uns valors que continuenimpulsant-ne el progrés.
• L’autogovern

de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també
en els drets històrics del poble català, que, en el marc d’aquella, donen
origen en aquest Estatut al reconeixement d’una posició singular de la
Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política
en el marc d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats
dels...