estatuts de marroc


Treball de recerca

Estatut de Tànger del segle xx


Tànger, una de les ciutats mítiques de la Mediterrània dels anys trenta i quaranta del segle XX, va gaudir d'un estatus especial. La ZonaInternacional de Tànger comprenia la ciutat marroquina i el seu hinterland. Tànger no va estar, per tant, sota control espanyol excepte per un curt període de temps, tot i estar situada geogràficamental nord del Marroc, sinó que el seu govern i administració van estar sota el comandament d'una comissió internacional composta per diversos països.

Per la seva situació geogràfica, al costat delestret de Gibraltar, Tànger va ser un enclavament estratègic al nord d'Àfrica des de l'Antiguitat, convertint-se en el centre del trànsit mediterrani. No en va ser denominada "la porta d'Àfrica".
Elseu estatus de ciutat internacional la va convertir en el punt de trobada de les cultures àrab, cristiana i jueva, i la seva permissivitat fiscal, en el que avui anomenaríem un paradís fiscal, pelque allí van instal · lar la seva seu moltes empreses multinacionals d'aquella època.
El context històric en què se situa l'Estatut de Tànger com a ciutat internacional va ser un període convuls dinsde la història. En esclatar la Segona Guerra Mundial, la ciutat es va omplir de refugiats, aventurers i espies de diferents nacionalitats, convertint-se en un centre de negocis, bohèmia cultural iespionatge, i en escenari per a la fantasia pictòrica, literària i cinematogràfica.

L'Estatut de Tànger va ser subscrit en un primer moment per Espanya, França i el Regne Unit el 18 de desembre de1923. L'administració de la ciutat i la de la seva perifèria passar a ser confiada als representants de les tres potències, a les quals es va unir Itàlia el 1928, i posteriorment se sumarien Portugal,Bèlgica i els Països Baixos.
L'Estatut de Tànger va disposar en el seu article 5 que: la Zona de Tànger disposarà, per delegació de SM jerifiana i a reserva de les excepcions previstes, dels més...