ESTE PAÍS SE ESTÁ YENDO A PIQUE

S

élima és una xica originària d'Algèria i de pares Algerians viuen a França. En començar el batxiller es va decidir dir-se Anne en comptes de Sélima per a no sentir-se marginada. Anne té una bona companya de classe que li diuen Martine. Al carrer de ella viu un xic que és dos anys més, a eixe li diuen Djawed. A ella li cau fatal perquè ell i la seua colla sempre estan fent-ne de les seues,tampoc li cau bé per altres raons personals.

Quan Anne estava a l'institut, un company de ella que li deien Dominique es va acostar a ella i li va dir que una altra xica li havia dit que el seu nom sempre havia sigut Sélima. El seu amic Martine va alçar la veu i li va dir que a ell (Dominique) rés li importava. Anne va deixar passar la pregunta i no va contestar. De vegades Anne pensava en el seupaís i es feia preguntes com ara, perquè els seus pares no li havien parlat molt del seu propi país, Algèria.

Djawed va veure a Anne i li va dir que la seua germana, Djamila, volia parlar amb ella. Djamila és una xica de disset anys. També és amiga íntima de Anne. Djamila li va dir a Anne que sa tia li havia dit a sa mare que ja li havia trobat un marit a Algèria, el seu país d'origen. Ella liva suplicar plorant a Anne que li ajudara però Anne no podia fer rés. Temps més tard, la tia de Djamila, va anar a Pierrefont per a endur-se-la a Algèria. Anne i Djamila es van despedir i Djamila li va donar una foto seua.

Passaren tres anys i Anne es va decidir dir-se Sélima de nou després d'haver estat orgullosa de la seua deserció de Anne. Djamila li va dir a Anne per telèfon que estavaembarassada del seu segon fill. Laure, una companya de Anne la va convidar un dia a prendre una tassa de cafè al bar amb dos xics. Ella mai havia entrat a un bar amb ningú. En entrar al bar amb Laure va veure els dos xics que les esperaven; ells dos eren Dominique i Jean-Luc.

Al bar Anne es va fer una tassa de xocolata . molt prompte Anne va descobrir perquè l'havien convidat; l'havien convidatper a ajudar als dos xics a fer una enquesta sobre el racisme. Entre les conversacions interessants dels quatre joves, Dominique li va demanar disculpes a Anne sobre la discussió que va tenir fa tres anys amb ella sobre el seu nou nom.

Al dia següent Anne es va adonar que no deuria haver anat al bar perquè va fer la idiota. Ella va decidir no dinar i es va quedar al llit per veure si sa mare lifeia cas, però no li va preguntar rés. Al cap d'una estona va anar a buscar a Djawed per a parlar amb ell, però no el va trobar. Al tornar a casa va veure un xic jove que vivia al seu pis, ell era un immigrant Italià. Anne li va preguntar si volia ajudar-la a fer l'enquesta sobre el immigrants però ell es va negar.

A la vesprada del dia següent Anne es va enterar de que Djawed estava al'hospital amb dos costelles trencades, després d'haver rebut un pallissa dels policies a una manifestació antiracista. Anne es va passar el dia al llit malalta i Martine va anar a visitar-la. Martine li va dir que es pensava que Anne havia dit que estava malalta per tal de no fer l'enquesta però no era això.

A Anne li van contar que a ala manifestació, els polis, van llançar una bomba, Djawed va caureal terra i els mateixos polis l'apallissaren. La manifestació havia sigut molt ràpida i sense avisar degut als insults racistes, per haver posat una bomba en un cafè àrab i per moltes altres raons convincents. A Pierrefont hi havia un delinquent àrab que li deien Beladj i per la seua culpa feien eixa sèrie de coses els racistes perquè per la seua culpa ho pagaven tots els àrabs.

Anne s'entornava cap al seu país d'origen. Ella li va dir a sa mare que volia deixar-se els estudis per a posar-se a treballar. Anne va anar a visitar a Djawed a l'hospital i li va dur una carta. En obrir-la va descobrir una denúncia. Per una altra banda, el germà de Anne, Larbi, li havia pagat el bitllet d'avió per a anar a passar la Pasqua a Algèria.

...Sélima allà

Sélima ja s'havia enlairat. Mentre...