Estequiometria 1 Batx
d'uns mil·lennis, però la química, com a ciència independent, només es va començar a desenvolupar en el transcurs del
segle XVII. Durant molt de temps, les consideracions que s'han desenvolupat fins a constituir la Química actual créixer
sense un pla.
O una finalitat bendeterminats, i només molt més tard es va establir la idea que el camp propi de la Química és l'estudi de
les propietats i múltiples transformacions de les substàncies naturals, així com el que aquest estudi comporta.
La química té per objecte l'estudi de:
1. Propietats de les substàncies.
2. Canvis materials (reaccions químiques).
3. Relacions de magnitud segons es combinen les substàncies(estequiometria).
4. Canvis energètics (termoquímica).
5. Velocitat de reacció (cinètica) i fins on arriba una reacció (equilibri).
1. FORMES DE PRESENTAR LA MATÈRIA.
El concepte de matèria és difícil d'explicar i no pot definir-se en termes senzills. Es diu que la matèria és l'essència mateixa
dels cossos, és a dir, allò que estan formats i que és la causa de les propietats generals delsmateixos, sent els cossos
porcions limitades de matèria, anomenades sistemes materials.
Els sistemes materials es classifiquen en:
− Homogenis: En els que els punts materials tenen la mateixa composició i propietats fisicoquímiques, per exemple,
les dissolucions de gasos (aire), de líquids (alcohol 96 °), de sòlids (aliatges), etc.
Com a punt material es considera la porció de matèria que es potinvestigar amb el ultramicroscopi.
− Heterogenis: Formats per dos o més sistemes homogenis (anomenats fases del sistema), separats uns dels altres
per superfícies en les quals s'observa un brusc canvi en les propietats (superfície interfase), com ara, sofre i aigua,
granit, gel i aigua , etc.
Als sistemes heterogenis també se'ls denomina mescles. La separació de les fases d'un sistemaheterogeni es
realitza per diferents procediments, basats:
En la diferent densitat de les fases (decantació, centrifugació, etc.)
En el diferent grandària de les seves partícules (tamisat, filtrat, etc.),
Els sistemes homogenis que puguin presentar una composició variable (aire, aigua del mar, etc.) Formen les anomenades
dissolucions, i els sistemes homogenis de composició fixa i invariableconstitueixen les anomenades substàncies pures o
espècies químiques, Els components de les dissolucions es poden separar per procediments físics senzills, anomenats
d'anàlisi immediat (destil·lació, cristal·lització, sublimació, cromatografia, etc.).
Les substàncies pures o espècies químiques són els sistemes homogenis constituïts per un sol component, de manera que
tenen per a una certa temperatura ipressió constants físiques determinades, composició química constant i un
comportament determinat i fix en les seves reaccions.
Les substàncies pures o espècies químiques es classifiquen en:
• Simples o elements: Les que no es poden descompondre en altres més senzilles per procediments químics (calor,
electricitat, llum, agents químics diversos, etc.), Com ara, l'hidrogen, H2, oxigen, O2,ferro, Fe, etc.
Actualment es coneixen fins a 106 elements químics, dels quals 92 són elements naturals i la resta artificials.
• Compostes o compostos: Que es poden descompondre en altres més senzilles per procediments químics, per
exemple, aigua H2O, àcid sulfúric, H2SO4, benzè C6H6, etc.
Es diu anàlisi, als mètodes que condueixen de les substàncies compostes a les simples, i síntesi, alsquals permeten unir les
simples per formar una altra composta.
1
2. LLEIS DELS GASOS
2.1. LLEI DE BOYLE-MARIOTTE
V (L)
Els gasos presenten una propietat molt característica: la seva compressibilitat, a temperatura constant. Aquest
comportament s'expressa quantitativament per la llei de Boyle-Mariotte:
"Els volums ocupats per una massa gasosa a temperatura constant són inversament...
Regístrate para leer el documento completo.