Estereotips, prejudicis i acompanyament educatiu

1. El concepte de “referent cultural” (San Román, T. 1996). Com aprenem a dotar de sentit la nostra vida i el nostre entorn? Quines implicacions té això sobre la mirada a la realitat que ens envolta? Perquè diu l’autora que “(...) más vale verlo, asumirlo, conocerlo, criticarlo, conducirlo, que no simplemente negar su existencia (...)” (1996: 108)?

San Román considera que existeix un referentcultural en totes les persones, adquirit durant el procés de socialització, caracteritzant-se per configurar unes estructures mentals concretes, potenciar unes capacitats sobre altres, crear hàbits duradors, interioritzar models de relació entre les persones i valors culturals. Aquest referent cultural, que segons l’autora, ens permet viure, pot provocar, de manera voluntària o involuntària, unavisió etnocentrista de la nostra cultura en relació a altres.

Així doncs, es pot considerar que l’etnocentrisme origina intolerància, especialment quan es relaciona amb actituds de prejudici, desconeixent i desconfiança envers els altres, convertint-se, per tant, en una de les conseqüències de tot procés de socialització. San Román coincideix amb C. Geerz a l’afirmar que “convendríadistinguir entre un etnocentrismo activo, intencionado, agresivo, propio de situaciones de conflicto racista o de fundamentalismos de dominación, y un etnocentrismo común que existe siempre, que sepamos y que, por tanto, se da también entre buena gente ”.

Els prejudicis i els estereotips que provoca o pot provocar una visió etnocentrista de la pròpia cultura, poden augmentar les dificultatsd’integració social d’aquelles persones que pertanyen a una altra cultura. Per aquest motiu i considerant que l’etnocentrisme pot ser intencionat o no, San Roman considera que és important “asumirlo, conocerlo, criticarlo, conducirlo, que no simplemente negar su existencia ”.

2. El concepte de cultura “como forma de vida”. Diaz de Rada, A. (2010) planteja que “cualquier ser humano, se dedique a lo que sededique, es agente de cultura” (2010: 19). Expliqueu aquesta idea i poseu exemples.

Díaz de Rada considera cultura al conjunt de regles utilitzades per les persones per donar forma a la seva acció social, rebutjant la concepció de cultura com a saber espiritual, com a nació o com a grup de persones relacionades amb el mon artístic.

L’autor justifica la seva concepció afirmant que elconcepto antropológico de cultura exigeix “dejar de contemplar la realidad desde la perspectiva del dualismo de la materia y el espíritu ”, “reconocer que la cultura se predica de la acción social, y no de quienes la ponen en práctica ” i “comprender que cualquier ser humano, se dedique a lo que se dedique, es agente cultural ”.

Al considerar que, el concepte antropològic de cultura exigeixcomprendre que qualsevol ésser humà, es dediqui al que es dediqui, és agent cultural, Díaz de Rada vol referir-se a que la transmissió de cultura no és exclusiva d’un grup reduït de persones que són reconegudes per produir art (escriptors/es, actors/actrius i directors de pel•lícules, dissenyadors/es de moda, pintors/es, escultors/es...), sinó que transmissors de cultures som tots/es.

La transmissiógeneracional és un exemple clar d’aquesta idea: les normes o regles que es transmeten de pares a fills. La transmissió d’aquestes normes o regles per part del pares i l’adquisició d’aquestes per part dels fills, és cultura. Es poden considerar també, com a transmissors de cultura, professors/es, companys/es de classe i de feina, amics/gues, llibres... Tots aquests agents, doncs, participen enl’adquisició de cultura de les persones, ajudant a definir, per tant, la seva particular identitat.

3. El nostre procés de creació d’identitat individual i col•lectiva exigeix un reconeixement per part de la resta (Esquirol, J.M. 2005). Maalouf (1999) planteja “sovint és la nostra mirada la que tanca els altres en les seves pertinències més estretes i també és la nostra mirada allò que pot...