Estilismo

La Moda

La moda és un conjunt de gustos, costums i tendències d'una època, que experimenta una transformació ràpida i permanent i que es concreta especialment als vestits, mobles, adorns, literatura i art en general, però pot aplicar-se a manifestacions lingüístiques, formes de convivència i usos culturals; és a dir, el conjunt de la vida social. La moda en el vestir és un fidel reflex delstemps, de la situació econòmica i social i dels gustos i personalitat dels usuaris. Les funcions de la moda són clares: com elements d'ostentació (noces, actes públics, festes), com reconeixement (militar, eclesiàstic, professional), com provocació (dandi, pop, hippy, punk, grunge), com discriminació (presos, malalts) i com obres de creació (dissenys exclusius de modistes i dissenyadors). Encara quela moda és consubstancial a la història de l'home no es pot parlar de l'existència d'un fenomen econòmic estructurat fins a l'era moderna.

Al 1856 succeí una cosa que canviaria per sempre la moda, degut a l’aparició dels tints sintètics, amb les noves tècniques de entelat com el jaquard, que van fer possible l’acumulació de milions de quilòmetres de teixits als magatzems de fàbriques i casesde moda. A una societat a la que començava el capitalisme i volien treure benefici de tants materials. Van aprofitar amb els actors per a fer publicitat i els van vestir amb teixits de novetat, perquè així la gent comprès. Van prendre la decisió de canviar cada pocs mesos de colors i els estampats i les teles, establint a l’actualitat el que es coneix com a temporades. Perquè el consumidor hagid’estar a la última.

¿Qui marca les tendències?
El secret és tant degut a les grans quantitats de diners que mouen aquestes grans multinacionals de tint i del teixit. Al centre d’aquest munt hi ha sobretot creació, disseny i propietat intel·lectual.
Quasi cap casa de teixits comenta quins són els seus clients, ni tampoc els dissenyadors quins són els seus proveïdors.
Algunes persones parlaran quela moda és molt més que uns teixits, uns quants colors o uns prints determinats, però el que és cert, és que la cúspide i la base o inclús els dissenyadors excel·lents i els més mediocres estableixen els teixits, la qualitat i el coneixement.
Cristóbal Balenciaga, un costurer avantatjat, que sabia la importància de encertar el tall a una peca de roba. Va fer grans als teixits, cosa que el va fertambé gran a ell.
Una col·lecció es basa en els materials però també en el patronatge de les peces de roba, i d’aquesta és quan es mostra la llibertat dels dissenyadors per a diferenciar-nos dels demés.
El teixit és el que mana, qui marca la direcció al moment d’elaborar un patró, és la base de tot el treball.
La decisió final recau als dissenyadors i no en els fabricants de teixits, ja quetenen una relació molt estreta amb els proveïdors perquè són els que donen les idees.
Una vegada que tenen els teixits que han escollit per a la nova col·lecció, han de ser els més originals possibles i per això els fan neteges, brodats o unes altres tècniques. Per diferenciar-se dels demés i perquè siguin personals i atractius.
El disseny de moda és una expressió artística on els dissenyadors esmostren com ells són, i exposen la seva forma de vestir i de pensar.
Els que imposen les tendències no són els dissenyadors, ja que quasi ningú es pot permetre el luxe de proposar a un fabricant la elaboració de un teixit únicament per a ell. Degut a que hi ha un mínim de metres produïbles que quasi cap firma té la capacitat de vendre.
El que en realitat marca el ritme són les multinacionals detints i teixits que estan a el més alt d’aquesta indústria i que es reuneixen per decidir de quins sobrants que els agradaria desfer-se.
El que avui es veu al carrer, es va presentar fa sis mesos a les passarel·les, fa dos anys a les fires de teixits i molt abans a els despatxos de els que dirigeixen la indústria.
La tradició i cultura d’aquests productes situen a Anglaterra, Itàlia i Japó...