estoesesparta
Páginas: 6 (1466 palabras)
Publicado: 6 de mayo de 2015
Argument
La hit�ria compta la vida de Bernat Crestalbo, Fill de Seraf� Crestalbo i Martina Baixauli.
Bernat des de ben menut hav�a tingut el do de tindre una gran capacitat per memoritzar. Sa mare dona molt religiosa volia que el su fill tingu�s una bona vida, per aix� volia que puguera fer vida religiosa asegurant-se aix� una bon futur. Va intentar-ho moltes voltes fins que ho vaaconseguir. Utilitzat com a reclam el do de la memoria de Bernat i amb l'ajuda de Na Isabet Vich, aconsegu� que l'aceptarem en un convent religi�s.
Na Isabet Vich era una dona important per a la qual havia trballat Martina com a serventa seua.
Un temps despr�s Na Isabet Vich es trobaba molt malamente apunt de morir, i li regal� a Martina un anell preci�s.
Durant l'epoca d'aprenentatge Bernatvivia am el seu avi, prop d'un llac.
Un mat� que feia molt calor Bernat an� a refrescarse al llac, i va vore a una xiqueta nua refrescantse.
�ll s'amag� i es qued� espiant-la.
Al tornar a casa del seu avi, aquest li diu a Bernat que pensa que no arribar� a ser un bon frare, perqu� Bernat �s com �ll, els agraden molt les dones, i pensa que Bernat no aguantar� la castedat.
Poc a poc Bernatva ascendint predicant pels convents fins aconseguir una gran fama.
Un d�a un amic del convent parla amb Bernat per demanar-li que anara amb �ll a una representaci�n de tratre.
Al teatre Bernant an� al servici, i al tornar a vore l'espectacle es perd i entra per error en el vestidor de les actrius.
Es troba a tres actrius canviantse, una l'agrad� especialment, per� aquesta li diu que se'nanara, que era una dona casada i �ll un frare.
Bernat sen va anar.
Per� al d�a seg�ent, dilluns de Carnestoltes, Bernat anava caminant pel carrer i en una finestra hi estaven 3 dones enmascarades, al passar per baix una li tir� un ou perfumat.
Aquesta dona era l'actriu que havia conegut al teatre al d�a anterior.
M�s tard va trobarse am el Mut de la campana que an� cap a �ll amb unesguar desafiador.
Un dissabte, vespra del Diumenge deL Ram l'actriu an� a confesarse on estava el frare Bernat. Aquesta es present�. El seu nom era Costan�a.
Al frare Bernat aquesta dona li agradava molt i es ficava molt calent, per aix� no volia ser el seu confesor.
Per� Costan�a el seguia, estava de p�blic quant Bernat predicava en algun lloc fins i tot a algun dinar.
El frare Bernantconexia al marit de Costan�a, aquest era Don Sandalio Toral i Souza.
Un d�a, al eixir d'un acte, el frare Bernat es trob� amb Costan�a i Toral, i aquest li present� a la seua dona, que va fer com sin no coneguera al frare de res.
Toral el convid� a dinar i van anar quedant alguns dies m�s i van fer bona relaci�.
A temps tingu� que deixar de relacionar-se amb ells, perque no estava venvist pels dem�s religiosos i si volia continuar sent el frare Bernat el predicador amb la seua bona fama tenia que allunyar-se d'ells.
Pero el frare Bernat seguia enamorat de Constan�a i una nit, quant el marit estava fora per uns d�es, van quedar.
Bernat us� l'escusa de que la seua germana estava mal despr�s del part, a punt de morir, i li donaren permis per eixir del convent.
Aix�aconsegu� quedar amb Constan�a i s'acostaren junts.
El seg�ents d�es Bernat estava malament, ja que havia pecat com el seu avi deia, no havia pogut resistir la castedat.
Intent� no tornar a pensar en Constan�a, pero aquesta insistia.
En una comida familiar la seua mare li havia regalat a Bernat l'anell de Na Isabet Vich i aquest sel guard�.
Bernat continu� quedant amb Constan�a i ell moltenamorat va regalar-li l'anell que sa mare l'havia donat.
La gent comen�� a sospitar del seu roman� i el poble comenta a rumorejar sobre aquests, per� no tenien proves, soles eren rumors.
Per� la mare de Bernat el va preguntar si de veritat estaven junts, aquest per no fer-li mal la va mentir, dient-li que no, pero a ella li havia dit la seua nora que havia vist a Constan�a amb l'anell que...
La hit�ria compta la vida de Bernat Crestalbo, Fill de Seraf� Crestalbo i Martina Baixauli.
Bernat des de ben menut hav�a tingut el do de tindre una gran capacitat per memoritzar. Sa mare dona molt religiosa volia que el su fill tingu�s una bona vida, per aix� volia que puguera fer vida religiosa asegurant-se aix� una bon futur. Va intentar-ho moltes voltes fins que ho vaaconseguir. Utilitzat com a reclam el do de la memoria de Bernat i amb l'ajuda de Na Isabet Vich, aconsegu� que l'aceptarem en un convent religi�s.
Na Isabet Vich era una dona important per a la qual havia trballat Martina com a serventa seua.
Un temps despr�s Na Isabet Vich es trobaba molt malamente apunt de morir, i li regal� a Martina un anell preci�s.
Durant l'epoca d'aprenentatge Bernatvivia am el seu avi, prop d'un llac.
Un mat� que feia molt calor Bernat an� a refrescarse al llac, i va vore a una xiqueta nua refrescantse.
�ll s'amag� i es qued� espiant-la.
Al tornar a casa del seu avi, aquest li diu a Bernat que pensa que no arribar� a ser un bon frare, perqu� Bernat �s com �ll, els agraden molt les dones, i pensa que Bernat no aguantar� la castedat.
Poc a poc Bernatva ascendint predicant pels convents fins aconseguir una gran fama.
Un d�a un amic del convent parla amb Bernat per demanar-li que anara amb �ll a una representaci�n de tratre.
Al teatre Bernant an� al servici, i al tornar a vore l'espectacle es perd i entra per error en el vestidor de les actrius.
Es troba a tres actrius canviantse, una l'agrad� especialment, per� aquesta li diu que se'nanara, que era una dona casada i �ll un frare.
Bernat sen va anar.
Per� al d�a seg�ent, dilluns de Carnestoltes, Bernat anava caminant pel carrer i en una finestra hi estaven 3 dones enmascarades, al passar per baix una li tir� un ou perfumat.
Aquesta dona era l'actriu que havia conegut al teatre al d�a anterior.
M�s tard va trobarse am el Mut de la campana que an� cap a �ll amb unesguar desafiador.
Un dissabte, vespra del Diumenge deL Ram l'actriu an� a confesarse on estava el frare Bernat. Aquesta es present�. El seu nom era Costan�a.
Al frare Bernat aquesta dona li agradava molt i es ficava molt calent, per aix� no volia ser el seu confesor.
Per� Costan�a el seguia, estava de p�blic quant Bernat predicava en algun lloc fins i tot a algun dinar.
El frare Bernantconexia al marit de Costan�a, aquest era Don Sandalio Toral i Souza.
Un d�a, al eixir d'un acte, el frare Bernat es trob� amb Costan�a i Toral, i aquest li present� a la seua dona, que va fer com sin no coneguera al frare de res.
Toral el convid� a dinar i van anar quedant alguns dies m�s i van fer bona relaci�.
A temps tingu� que deixar de relacionar-se amb ells, perque no estava venvist pels dem�s religiosos i si volia continuar sent el frare Bernat el predicador amb la seua bona fama tenia que allunyar-se d'ells.
Pero el frare Bernat seguia enamorat de Constan�a i una nit, quant el marit estava fora per uns d�es, van quedar.
Bernat us� l'escusa de que la seua germana estava mal despr�s del part, a punt de morir, i li donaren permis per eixir del convent.
Aix�aconsegu� quedar amb Constan�a i s'acostaren junts.
El seg�ents d�es Bernat estava malament, ja que havia pecat com el seu avi deia, no havia pogut resistir la castedat.
Intent� no tornar a pensar en Constan�a, pero aquesta insistia.
En una comida familiar la seua mare li havia regalat a Bernat l'anell de Na Isabet Vich i aquest sel guard�.
Bernat continu� quedant amb Constan�a i ell moltenamorat va regalar-li l'anell que sa mare l'havia donat.
La gent comen�� a sospitar del seu roman� i el poble comenta a rumorejar sobre aquests, per� no tenien proves, soles eren rumors.
Per� la mare de Bernat el va preguntar si de veritat estaven junts, aquest per no fer-li mal la va mentir, dient-li que no, pero a ella li havia dit la seua nora que havia vist a Constan�a amb l'anell que...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.