Estrès

TEMA 26: FISIOLOGIA EN CONDICIONS D'ESTRÈS:

Una rama important de la fisiologia de l'ambient s'ocupa de la manera en que les plantes i els animals responen a les condicions ambientals que difereixen molt de les optimes que requereix l'organisme en qüestió -o, en un sentit mes ampli, pels organismes en general. Com una divisió de la ecologia fisiològica, aquest camp, conegut com fisiologia encondicions de estrès, pot ajudar-nos a entendre lo que limita la distribució de les plantes. No obstant, la major part de la investigació que s'ha realitzat en aquest camp tracta de la manera en que les condicions ambientals adverses limiten la productivitat agrícola. Un dels primers reptes a enfrontar consisteix en definir la paraula estrès.

26.1 QUE ÉS L'ESTRÈS?

Al 1972, Jacob Levitt vaproposar una definició de estrès biològic que va derivar de les ciències físiques. L'estrès físic consisteix en qualsevol força que s'aplica a un objecte; la deformació del rau am la modificació de les dimensions de l'objecte causada per l'estrès. Per la seva part, Levitt va suggerir que l'estres biològic resideix en qualsevol alteració en les condicions ambientals que pot reduir o influir de maneraadversa en el creixement o desenvolupament de una planta; la deformació biològica es la funció reduïda o canviada.

Quan les condicions ambientals son tals que la planta respon de manera màxima algun factor, aquest factor no l'estressa. Qualsevol canvi en les condicions ambientals que resulta en una resposta de la planta que sigui menor a la òptima pot considerar-se com estressant.
Però persuposat, en ocasions resulta mes fàcil discutir el concepte en terminis teòrics que aplicar-los. Considerem una planta que de sobte que subjecta a nivells de llum reduïts. Com de sobte la fotosíntesis es redueix, els nivells baixos de llum serien l'estrès i la fotosíntesis disminuïda la deformació. Probablement també s'estimularà; la elongació del tall; llavors, els nivells de llum elevats...resulten ser un estres per l'allargament del tall? Probablement s'arribi a la conclusió que la proporció a la que s'allarga el tall per estimul, en realitat constitueixi la deformació, posat que aquesta taxa dona lloc a talls mes alts que tenen menor resistència mecànica. Encara que això podria representar una abantatja si les fulles s'elevessin per dalt dels competidors que li donen ombra, fins arribarnivells de llum mes elevats. Tot això es redueix a preguntar que es el normal o el millor per una planta donada? La resposta a això pot ser molt subjectiva, perquè depèn de les circumstancies i dels criteris del judici que se li apliqui. La major part dels estudis que s'han tingut que veure am les condicions que han resultat evidentment mes estressant; per exemple, les condicions que limiten laproductivitat o el rendiment.
Levitt va definir a la deformació biològica elàstica com els canvis en la funció de un organisme que restitueix el seu nivell a ser optimes. Si la funció no torna a la normalitat es dirà que l'organisme presenta alguna deformació biològica plàstica. La analogia que els organismes guarden amb objectes físics es cara: una deformació elàstica en quan barra d'acer, perexemple, desapareix quan es suprimeix l'estres, lo que no passa en na deformació plàstica.
Els fisiòlegs vegetals han dirigit la atenció a les deformacions plàstiques causades per l'estres produït pel fred a temperatures elevades, l'escassetat d'aigua, o les concentracions elevades de sal. Les deformacions elàstiques que pateixen les plantes, com la fotosíntesis disminuïda que resulta de la pocallum, s'ha estudiat menys, encara que de ben segur que son molt comunes, En estudis de estrès en animals si han rebut molta atenció.
Levitt distingeix entre evitació i tolerància a qualsevol factor de estres donat. En la evitació l'organisme respon reduint de alguna manera l'impacte de factor d'estrès. Per exemple, una planta, del desert pot evitar el sòl sec allargant les seves arrels fins...