Estrategies de preus

PREGUNTA 1
Fred Wilson, creador del terme freemium, defensa un sistema mitjançant el qual, els usuaris només pagaran pels productes i els serveis quan opten per la versió ampliada.
Explica els avantatges i les limitacions d’un sistema de fixació de preus per productes i serveis d’aquesta naturalesa i presenta exemples d’altres empreses o productes que porten a la pràctica aquest sistema,total o parcialment.
Fins ara els sistemes de fixacions de preus es basaven en tres punts: els costos del producte, la corba de la demanda i les polítiques de preus de la competència o d’altres factors.
El sistema recomanat per Fred Wilson té com avantatges la captació de clients potencials i el donar a conèixer el teu producte o servei amb uns costos de publicitat nuls, però té els següentsdesavantatges:
- el preu de la versió ampliada ha de cobrir els costos del producte gratuït i del producte premium i a més ha de reportar un benefici a l’empresa. Això fa que, segurament, el producte premium tingui un preu elevat.
- El producte premium haurà de ser molt diferenciat de la competència i amb un gran valor afegit que permeti que els clients potencials el percebin com exclusiu perquèestiguin disposats a pagar un preu elevat, ja que només ens els bens/serveis considerats exclusius o de prestigi els seus compradors no son tant sensibles a preu i és en l’únic cas on a un preu més elevat més demanda hi ha. Recordem que és la venda d’aquest producte la que ens ha de generar ingressos suficients com per tenir beneficis.
- Trobar el punt d’equilibri és complicat, la versió gratuïtano pot ser “excesivament bona” perquè s’ha de diferenciar de la premium, però tampoc por ser “poca cosa” perquè quan més usuaris tinguem més possibilitats de tenir usuaris de la premium.
- Per últim, però no com desavantatge potser, per aquest tipus de fixació de preu és necessari un gran coneixement del mercat i quina quantitat de clients estarien disposats a pagar pel que els hi ofereixes.Aquest model de negoci de moment només s’utilitza a Internet o alguns softwares, on els costos de producció s’apropen al cero. Exemples d’empreses que utilitzen aquest model de negoci són:
- SPOTIFY: servei digital de internet que et permet escoltar cançons via streaming (no descarrega) fundat a Suecia. Actualment a Espanya ja té 950 mil subscriptors. Els seus ingressos no només provenen delssubscriptors i de la publicitat, sinó també de la venda de cançons i de merchandaising.
- SKYPE:es un software que permet trucades gratuïtes dins de internet entre els seus usuaris i aplica tarifes si vols trucar a números de telèfons convencionals de qualsevol lloc del mon. La descarrega del programa és totalment gratuïta.
- Yes.fm: és el mateix que tipus de servei digital que SPOTIFY però espanyol ibasat sobretot en música espanyola. El que passa és que aquest servei va haver de revisar el seu servei premium perquè amb la quota no cobrien les despeses de drets d’autor, el preu era massa baix.
PREGUNTA 2
Discuteix aquesta afirmació de l’article: “Si se acepta la idea de que el precio no necesita estar asociado al coste de producción y se empieza a pensar de manera creativa, surgirán nuevasposibilidades”, considereu a partir d’aquí:
- és possible que els preus no estiguin associats al cost de producció?
- a què es refereix l’autor quan menciona “pensar de manera creativa”?; explica-ho posant exemples.
Per establir un preu no es necessari fer-ho a partir dels costos de producció, podem fer-ho des del preu objectiu, des de la demanda, ens podem basar en la competència o en elvalor que volem transmetre, però oblidar-nos d’ells tampoc és possible perquè, per força, hem de tenir una font de ingressos suficients per cobrir aquests costos com a mínim i si és possible tenir beneficis.
“Pensar de manera creativa” significa que per deixar de banda del tot els costos s’haurien de generar noves formes de ingressar diners que no fossin mitjançant la venda del producte o servei....