Estructura cel·lular

TEMA 5. ENVOLTES CEL·LULARS
ESTRUCTURA EN MULTICAPA: Des de l'interior a l'exterior:
membrana plasmàtica → paret cel·lular → periplasma(G-) → membrana externa(G-)
MEMBRANA PLASMÀTICA:
Segons el model de mosaic fluid proposat per Singer i Nicholson en
1972, la MP és una bicapa de lípids a la qual s'associen molècules
proteiques més o menys englobades en ambdues capes, i amb la
capacitat enmajor o menor mesura de moure's pel pla de la
membrana en què es troben.
Formada per molècules amfipàtiques que es troben en un medi
polar (aigua), els radicals polars es disposen cap al medi aquós i els radicals lipòfils cap als radicals
lipòfils de l'altra capa, donant lloc a la bicapa lipídica per autoacoblament.
Els fosfolípids i glicolípids que la componen són capaços de moure'slateralment per la seva capa,
originant una fluïdesa de la membrana que li permet adaptar-se a les condicions variables del medi.
També s'hi poden diferenciar, segons el grau d'englobament, proteïnes integrals de membrana o
Transmembranals (70-80%, amfipàtiques), i proteïnes perifèriques de membrana (20-30%, solubles en
aigua

A més, podem dir que la MP presenta una estructura asimètrica, donat quel'anomenat glicocàlix, el
conjunt de les cadenes d'oligosacàrids que pertanyen als glicolípods i les glicoproteïnes de la MP,
només es troba a la cara externa de la membrana de les cèl·lules animals. Aquests serveixen com a
receptors de membrana.
Així, doncs, el model de mosaic fluid suposa un sistema altament organitzat, asimètric, flexible i
dinàmic.
•ESTABILITZADORS O REFORÇANTS DEMEMBRANA:
Les interaccions que estabilitzen la membrana són els ponts d'hidrogen, les interaccions hidrofòbiques i les iòniques (Ca2+ i Mg2+).
Així mateix, la membrana pot tenir esterols, que li
donen rigidesa [Eukarya, Metanòtrofs(Archaea) i
Mollicutes(Micoplasmes(Bacteria ))]; i hopanoids que li
aporten fluïdesa (Molts Bacteria i NO Archaea).

En Archaea està formada per cadenes lateralshidrofòbiques i repetitives d’isopre (5C) unides al Glicerol
per enllacos Éter, i sense presència d'àcids grassos ni hopanoids.
Aleshores, els Archaea presenten dos tiups d'estructures de cadenes llarques amb múltiples
ramificacions i /o anells:
-Diéters de glicerol (cadenes laterals de 20 carbonis, anomenades fita)
-Tetraéters de glicerol (cadenes laterals de 40 carbonis) que formen una monocapalipidica

•FUNCIONS DE LA MEMBRANA PLASMÀTICA:
-Permeabilitat selectiva: La duen a terme les proteïnes. Regula l'entrada i l'eixida d'ions, perme-tent
la generació i manteniment d'una diferència de potencial entre l'exterior (positiu) i l'interior (negatiu),
així com l'entrada i l'eixida de molècules en funció de la càrrega i del tamany (permeten el pas de
compostos petits, hidrofòbics i nocarregats [ex. aigua, urea, 02, Co2], al mateix temps que impedeix el
pas als compostos polars i a les molècules carregades [ex. ions, aminoàcids, glucosa]).
-Constitució de punts d'ancoratge i de reconeixement cel·lular i enzimàtic: les proteïnes que la
componen intervenen en processos de transport de substàncies a través d'ella, així com en bioenergètics i de quimiotaxis.
-Conservaciód'energia: degut a la diferència de potencial a cada banda, la MP és un lloc de generació i ús de la força motriu de protons per originar/consumir ATP.
→TRANSPORT DE MOLÈCULES: ve donat per la permeabilitat selectiva de la MP que permet el pas
de determinades substàncies. Es disposa de dos mecanismes:
-Transport passiu: procés espontani de difusió de substàncies a través de la membrana que
sempre vaen funció del gradient (del medi més concentrat al que menys). Aquest gradient pot ser de
caràcter químic (concentracions), elèctric (càrregues) o electroquímic (conc.+càrr.).
A més, es pot manifestar de dues maneres. D'una banda, per difusió simple, que permet el pas de
molècules petites a favor del gradient a través de la bicapa lipídica o pels canals proteics. I d'altra
banda, per...