Estructura de la comunicació

D’on venim? De la revolució industrial a la revolució informacional
1. Desenvolupaments tecnològics

Per entendre quina és l’estructura de la comunicació, hem d’analitzar els mitjans que lacomponen

1.1. Dualitat en el sistema de mitjans: la transició del model analògic al model digital
Molts de nosaltres hem crescut en una realitat dual: per una banda, la dels mitjans analògics, centradabàsicament en la premsa, la ràdio, la televisió i el cinema; i per l’altra, sobretot des de finals del segle passat, la d’aquests mateixos mitjans digitalitzats, en coexistència amb els ordinadorsamb Internet i tot un seguit de dispositius i perifèrics, també digitals, centrats a augmentar les possibilitats de connectar-se, rebre informació i compartir-la.
Ràdio analògica:
Implica establirparal·lelismes (valors continus) entre l’element de partida i d’arribada.
Comporta dependència de l’espectre electromagnètic.
Adquireix capacitat de generar senyals portadors d’informació.
Comportala substitució de l’ona curta pel VHF.
Per ràdio digital entenem:
La ràdio que comença a desenvolupar-se mitjançant la digitalització (conversió del senyal analògic en digital) o bé
La ràdio que jaha nascut digital i que avui en dia es genera i difon per Internet.
Si comparem la ràdio analògica, podem dir que la digital:
Implica conversió de dades en formats comprensibles per alsmicroprocessadors informàtics.
Comporta dependència de la potència del servidor.
En el context informàtic, la potència i la velocitat de transmissió de dades són exponencialment superiors a les del mitjàradiofònic analògic.
També passa això amb diaris, TV, etc.
1.2. Dualitat en el sistema de mitjans: la digitalització dels mitjans de comunicació de massa
La naturalesa dual, entre la informació il’entreteniment, és molt present a la televisió, on fins i tot s’ha creat el gènere entreteniment informatiu o infotainment, que es dedica a parlar dels famosos i dels drames humans.
Els dos trets que...