Estructura de la Terra

L’espècie humana a l’Univers
L’Univers és un immens buit en el que hi ha milions de cossos visibles i una quantitat desconeguda de matèria fosca (10% visible(-75%hidrògen –20% heli -5% altres elements), 90% fosca). Aquesta matèria fosca és només observable per la atracció gravitatòria que exerceix sobre la matèria visible.
Si retrocedíssim en el temps, trobaríem les galàxies cada cop mésjuntes fins que estiguessin concentrades en un sol punt, en aquest moment es va crear l’Univers a partir d’una gran explosió BIG BANG (14 milions anys enrere), això va crear unes partícules que alliberaven energia, majoritàriament gasos (augmenta l’energia, augmenta el moviment) i es van començar a produir col·lisions.
D’aquí van sorgir les estrelles, uns astres que produeixen llum pròpia formadesper hidrogen i heli (es pensa que a l’origen de l’Univers tota la matèria era hidrogen i que els altres elements es van formar dins les estrelles més tard), l’energia d’aquestes es genera mitjançant reaccions de fusió nuclear on en fusionar-se nuclis d’hidrogen, se’n forma un d’heli. Les estrelles tenen una vida, neixen i moren, es formen en núvols de gas interestel·lar, aquests quan són prougrans es contrauen per l’acció gravitatòria i s’escalfen fins que s’inicien les reaccions de fusió d’àtoms d’hidrogen, s’allibera energia, el núvol s’expandeix, brilla i es converteix en una estrella, quan el nucli d’aquesta es queda sense hidrogen, en comença a fusionar de les capes externes, s’infla i augmenta la lluminositat, estrella gegant vermella, fusiona heli i forma carboni i oxigen, fins quel’heli s’esgota i es va apagant i contraient, estrella nana blanca. Les estrelles grans viuen menys perquè alliberen energia més ràpidament, formen per fusió nuclear elements més pesants (ferro, or o urani) i quan es queden sense combustible, exploten, supernova, deixant unes partícules que tornen a començar el procés, i en apagar-se formen una estrella de neutrons. Si l’estrella és molt granacaba formant un forat negre, un lloc on la gravetat és tan gran que res no pot escapar de la seva superfície. La matèria que xucla s’accelera i s’escalfa i emet rajos X. Són llocs estranys on les lleis de la física no existeixen.
Quan l’hidrogen i l’heli es refreden i fusionen poden crear:
Planetes: cos sòlid que no produeix llum pròpia .
Satèl·lits: més petits que el planetes, tenen òrbita.Asteroides: més petits que els satèl·lits i no tenen òrbita.
Cometes: són més petits encara, gelats i s’evaporen amb la calor.
Meteorits: són els més petits i a conseqüència d’això impacten per la gravetat dels astres.
Formen masses compactes (estrelles).
Galàxia: conjunt de molts estels i tots els seus components (ex: via làctia)
S’explora l’Univers mitjançant els astronautes i lessondes còsmiques.


Astrologia i astronomia
L’astrologia és el conjunt de creences que pretenen conèixer i precedir el destí de les persones i pronosticar els successos futurs. Es basa en la posició dels astres i en el seu moviment, a partir del naixement d’una persona. Va néixer a Mesopotàmia i va tenir una gran acceptació a Grècia i Roma però a l’Edat Mitjana es va començar a perseguir i alRenaixement es va desacreditar. Va tornar a sorgir al S.XIX.
L’astronomia és la ciència que estudia els astres, els seus moviments i el fenòmens que van lligats a aquests.
En l’antiguitat es van desenvolupar conjuntament, ex: Ptolomeu, l’astrònom que va descriure el model geocèntric (la Terra era el centre de l’Univers i el Sol i els altres astres giraven al seu voltant) va escriure llibresd’astrologia. Es van començar a separar a partir de l’acceptació del model heliocèntric (la Terra i els altres astres giren al voltant del Sol, Kepler, Galileo Galilei, Copèrnic). L’astronomia ha anat en evolució i l’astrologia segueix basant-se en els mateixos dotze signes del zodíac, sense tenir en compte el seu canvi de posició, en els mateixos set planetes, s’inclouen el Sol i la Lluna, en la idea...