Estructura de la Terra

Estructura de la Terra

Estudis directes de l’interior de la Terra (radi mitjà de 6.370 quilòmetres)
---- pous i sondejos han assolit una dotzena de quilòmetres
---- estudi de materials volcànics (d'unes desenes de quilòmetres de profunditat)
---- estudi dels meteorits, fragments de matèria sòlida de l'espai exterior que són capturats pel camp gravitatori terrestre i que ens informen del’interior de la terra i del seu origen.

Mètodes geofísics indirectes:

Densitat de la terra i mètodes gravimètrics:
densitat total del planeta:5,51 g/cm3.
densitat mitjana de l'escorça terrestre: 2,8 g/cm3 i densitat del mantell de 3,3g/cm3
Això ens permet de suposar que els materials de l'interior de la Terra han d'ésser més densos (fins a 14 g/cm3 ). La composició de l'interior de laTerra és heterogènia.

- La gravetat varia d’un lloc a un altre . i es pot deduir que els materials que formen les serralades són poc densos i presenten uns arrels que penetren en un substrat més dens. Els materials de l'escorça oceànica són més densos i prims. La gravetat terrestre varia amb el temps, l’altura, la latitud i longitud i per la desconeguda i irregular distribució de les masses al’interior de la Terra.
La forma de la terra depèn de la gravetat, de les masses de roques, de la densitat, dels corrents oceànics...

- Sísmics: Ens ha donat la major part de les dades de l'interior del planeta gràcies als terratrèmols o explosions provocades artificialment .

Un terretrèmol és un moviment brusc dels materials terrestres com a resposta d'una tensió acumulada.L'energia generada per un terratrèmol es transmet per l'interior i la superfície del planeta mitjançant una sèrie de vibracions anomenades ones sísmiques. Aquestes ones poden travessar varies vegades la Terra, rebotar en el seu interior (reflexió) i desviar la seva trajectòria (refracció).

Podem distingir tres tipus d'ones:
Les ones P, longitudinals o primàries: són les primeres en ser registradespels sismògrafs. En passar l'ona P, la roca o un líquid es comprimeix i s'expandeix únicament en la direcció de l'ona.
Les ones S, transversals o secundàries són més lentes que les anteriors i vibren en sentit perpendicular moviment ondulatori. El comportament d'aquestes ones depèn de l'elasticitat del medi, per la qual cosa únicament poden travessar masses sòlides, ja que els fluids no presentenpropietats elàstiques.
Les ones L o superficials. Causen les destrosses a la superfície





Les discontinuïtats sísmiques són zones de l'interior del planeta on les ones sísmiques experimenten canvis importants en la seva velocitat i són sotmeses a reflexions i refraccions, com a resposta d'un canvi sobtat en l’estructura i composició dels materials que travessen
Principalsdiscontinuïtats sísmiques:

* Mohorovicic (o simplement Moho), situada entre els 10 i 60 Km; separa l'escorça del mantell. Pren el nom del geòleg croat Andrija Mohorovicic que la descobrí el 1909
* Gutenberg, a 2.900 Km. Separa el mantell del nucli. Pren el nom del geòleg alemany Beno Gutenberg que la descobrí el 1914
* Wiechert o Lehman, a 5.100 Km. Separa el nucli exterior de l'interior


Fins el 1950la imatge dominant de l'estructura interior de la Terra era d'una perfecta simetria esfèrica. Però en aquests últims anys s'ha fet palès una nova concepció on les diverses zones de l'interior del planeta es comporten com un complex sistema interactiu on hi ha un flux cíclic de matèria i energia.
Actualment s'utilitza una altra divisió de l'interior de la Terra, més d'acord amb el seucomportament geodinàmic.

Litosfera: la capa més superficial de la Terra, rígida, i fragmentada en una sèrie de plaques litosfèriques. Compren tota l'escorça i els primers km del mantell fins a una profunditat de 100 Km, sota els oceans i 300 Km, sota els continents
Astenosfera, sota la litosfera, de comportament viscós i amb corrents de convecció. Aquesta zona s’identifica amb la zona de baixa...