Estructura I Funcionament Dels Vegetals
3. ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT DELS VEGETALS
3.1. ESTRUCTURA DE LES PLANTES: TEIXITS I ÒRGANS
Les plantes poden ser caducifòlies o perennes. Trets comuns de totes les plantes: Són el resultat del desenvolupament d’un embrió (esporòfit). Creixen al llarg d’un eix longitudinal. Presenten un creixement polaritzat ↓arrels VS ↑tija + fulles Es seu creixement és indefinit; repeticiód’estructures més o menys simples. El seu creixement és localitzat. Creixen gràcies a la presència de meristemes. Què és un meristema? És un teixit embrionari que persisteix durant tota la vida de la planta, les seves cèl·lules es poden dividir mitòticament formant altres cèl·lules que tenen la capacitat d’especialitzar-se. És l’únic teixit capaç de crear noves cèl·lules. Tipus de meristemes: Cos vegetatiu Creixement en longitud (primaris)
M. Apicals caulinar (aérea) i raticular (arrels) M. intercalar bases entrenusos. Càmbium xilema1 i floema2 Fel·logen Peridermis
Creixement en gruix (secundari) Cos reproductor
Cèl·lules meristemàtiques Extensió cel·lular Cromatina més laxa Formació gran vacúol Desenvolupament PC primària i/o secundària Formació espaisintercel·lulars Cèl·lules parenquimàtiques, vasculars, epidèrmiques Teixits T. parenquimàtics Gran vacúol, espai intercel·lular (Tipus: Clorènquima, reserva) T. mecànics (sosteniment) esclereides: cèl. Amb paret cel·lular 1 aria i 2aria, colènquima: cèl. Vives, paret cel·lular 1aria. T. vasculars (xilema i floema) T. protectors (primaris i secundaris) epidermis (tapissament de la superfície aèria deles plantes [cos primari], té la cutícula que impermeabilitza i cèl. Oclusives [estomes]. Funció: defensa, regulació de transpiració, intercanvi de gasos, secreció i absorció). peridermis T. secretors Òrgans
Xilema: format per elements conductors, fibres (sosteniment) i parènquima (reserva) Elements conductors : Cèl. Mortes, paret cel·lular 2 aria lignificada i plaques perforades opuntejadures. Traqueides i tràquees. 2 Floema: format per elements conductors, fibres i parènquima Elements conductors: cèl. Vives, paret cel·lular 1 aria i plaques cribroses o aèries cribroses zones deprimides de les parets.
1
Especialització cel·lular
1
BLOC 3
Parts de les plantes Arrels Funció Mecànica, fixa la planta al substrat. Absorbent i de transport Reserva de substàncies Morfologia Estructura cilíndrica (epidermis, còrtex i cilindre vascular). Cèl·lules epidèrmiques amb pèls radiculars. Còrtex. Cilindre vascular envoltat d’endodermis.
Cilindre vascular (CAMBIUM)
Les paret tangencial a l’endodermis presenten suberina (Banda Caspari)
parènquima
endodermis
2
BLOC 3
Tija Funció Mecànica (planta erecta) Afavoreix la distribució en lacapçada de les fulles Transport de substàncies Reserva de substàncies Morfologia Estructura cilíndrica (epidermis, cilindre vascular, medul·la). Creixement secundari (dicotiledònies) Anell de creixement (format per xilema) Edat de l’arbre Duresa de la fusta Variacions climàtiques Clar - compacte Albeca Primavera Fosc + compacte Duramen Estiu Fulles Funció Fotosintètica Trets estructurals Relació superfície/volum ↑. Captació de llum, poca pèrdua d’aigua i intercanvi de gasos. Morfologia: parènquima fotosintètica. Monocotiledònies i dicotiledònies (Angiospermes poden tenir una llavor sencera o fragmentada en 2).
Parènquima: se denomina parénquimas a los tejidos vegetales fundamentales que prevalecen en la mayoría de los órganos vegetalesformando un tono continuo. Se localizan en todos los órganos vegetales, llenan espacios libres que dejan otros órganos y tejidos. Las células parenquimáticas están poco especializadas […]. Tipus de parènquima: Parénquima clorofílico o clorénquima: realiza la fotosíntesis. Se sitúa en las hojas y en los tallos verdes. En las hojas puede tener dos disposiciones distintas: Parénquima en empalizada:...
Regístrate para leer el documento completo.